Durant una temporada, cinc o sis adolescents es van aficionar a colar – se en actitud provocadora i aire de perdonavides a la biblioteca municipal de Can Peixauet, al Raval colomenc. Eren d’origen immigrant i a la mínima que se’ls cridava l’atenció s’encaraven amb el personal de la biblioteca. La policia local intervengué més d’un cop.

Des de la seva taula, un empleat de Can Peixauet se’ls mirava. “Un tenia ganes d’inflar – los a bufetades però, com que no tocava, vaig pensar una fórmula per guanyar – me’ls.” Ho explica José Luis Redondo, Lee pels amics, que un bon dia els va reconduir fins al parc fluvial del Besòs, amb l’excusa que els podia ensenyar karate kyokushinkai. Lee és un gran expert en aquesta art marcial (és cinturó negre primer dan), però era orfe d’experiència reconduint un grup tan conflictiu. Va provar sort i la jugada li va sortir rodona. Si volien aprendre aquesta disciplina, quid pro quo: primer havien de demostrar que sabien comportar – se.

En Faysal, rebatejat com a Tito, era un d’aquells pinxos. Fa cosa d’un parell d’anys, la policia l’aturava un dia sí, l’altre també. S’ha descomptat del nombre de baralles en què s’ha vist implicat en els seus 20 anys de vida. Confessa algun robatori “però mai amb violència”. Va arribar del Marroc a Andalusia, i després a Catalunya, perquè al seu germà petit l’havien d’operar del cor. Quan la ferida ni tan sols havia cicatritzat, la família va viure un desnonament. Abans els havien tallat la llum, l’aigua i el gas. En Tito sap el que és mirar la nevera i trobar un únic iogurt per repartir entre cinc boques. Ha fet un curs de cambrer però mai ha trobat feina. “Em revelava de forma agressiva perquè la meva vida ha estat sempre complicadíssima i mai, fins conèixer el sempai (nom amb què coneixen el professor i guia) havia trobat ajuda de ningú”, relata. “Si no hagués aterrat en aquest projecte jo estaria a la presó.”

El karate kyokushinkai és l’excusa per inculcar als joves valors com el respecte, la solidaritat, l’honestedat, la lleialtat… I també hàbits, com la higiene i la puntualitat. Van començar cinc o sis adolescents però el boca – orella va fer furor i ara en són 75. Una quinzena ja estan federats i són un exemple per als més petits. En aquesta iniciativa, però, no tots són joves en risc d’exclusió social. La barreja amb altres joves de perfil diametralment oposat també els ajuda a entendre que, més enllà de la marginalitat, s’alça un món més amable.

Ja no estan sols. Actualment tenen al darrere tota una estructura de suport. Un cop el projecte va anar agafant cos se’l va batejar com a Dojo Can Peixauet. Des de fa uns mesos l’Ajuntament de Santa Coloma també hi està implicat, a través del programa Joves en Xarxa que dirigeix el tècnic municipal Martí Miralles, com també és clau el suport de l’entitat Integramenet, liderada pel rector Agustí Viñas.