El Front National ja té un think tank estudiantil. Dissabte es va presentar el col·lectiu Marianne, una associació d’alumnes universitaris que vol ser “una plataforma de reflexió per al jovent”, segons el seu president, David Masson – Weyl, estudiant de dret i història a París. No es tracta del primer col·lectiu associat al FN en el món de l’educació superior, ja que l’octubre passat se’n va impulsar un altre, el col·lectiu Racine, dirigit al professorat universitari.

El col·lectiu Marianne, va explicar Masson – Weyl, neix “sense vocació política”, i es desmarca de la funció d’unes joventuts. No es tracta de formar futurs militants, sinó d’estimular les “consciències despolititzades”, de fer entendre a aquells estudiants sense interès per la política que cal valorar – la i implicar – s’hi. Implicar – s’hi, però des de quin punt de vista? D’acord amb el manifest fundacional del col·lectiu Marianne, fomentant la meritocràcia, denunciant la massificació de l’ensenyament superior perquè menysprea els diplomes, i limitant, de passada, l’accés d’estrangers a l’educació universitària francesa. “No podem acollir tots els estudiants de fora que voldrien venir a França”, va justificar – se Masson – Weyl (que va estudiar sis mesos al Japó), parafrasejant el discurs en immigració del FN.

Marine Le Pen va apadrinar la presentació del col·lectiu evidenciant el vincle amb el partit i la seva importància. Per Le Pen, la iniciativa mostra la “joventut francesa que vol lluitar per la seva sobirania perduda”, i va criticar la ministra d’Ensenyament superior, Geneviève Fioraso, per valorar massa el que ve de fora. “Sempre diu que un Silicon Valley a la francesa és possible. Per què anar a buscar a l’altra banda del món la inspiració que li falta?”, va dir.

Més enllà d’això, la implantació del FN als campus respon a una estratègia de captació ideològica. Sobretot després que diversos sondejos hagin indicat, amb vista a les municipals, que un nombre notable de joves s’inclinarien pel partit. La tendència té molt a veure amb el procés de transformació del FN respecte dels seus orígens manifestament feixistes, que molts d’ells no associen ja al partit actual.