Incerta. Així es pot definir la reforma migratòria que el president dels EUA, Barack Obama, intenta tirar endavant al Congrés i que obriria la porta a la legalització d’11 milions d’immigrants sense papers que viuen al país, la majoria dels quals hispans. “Quan Obama va ser reelegit i va prometre la reforma, va crear tot un momentum sobre el tema. Però, tot i això, és incert quan serà una realitat i com serà”, va explicar Muzaffar Chishti, director de l’Institut sobre Política d’Immigració de la Universitat de Dret de Nova York. “Hi ha poques possibilitats que s’aprovi el 2014”, hi va afegir.

Els republicans van presentar fa un parell de setmanes un paquet de propostes per a la reforma, com ara que els 11 milions d’indocumentats no tinguessin accés a la ciutadania com defensava Obama, sinó a un permís de residència que dóna dret a treballar legalment als EUA però no a votar.

Obama va obrir la porta a un acord amb els republicans en aquest sentit, però el portaveu al Congrés, el republicà John A. Boehner, va dir que de moment les negociacions quedaven aturades argumentant que primer Obama “necessitava recuperar la confiança” de la gent.

“Als republicans no els interessa que el tema protagonitzi la campanya amb les eleccions a mitjà termini. No es volen arriscar a perdre el seu seient”, va opinar Chishti en vista dels comicis del novembre per renovar el Congrés i part del Senat. “Els republicans van llançar aquesta proposta com un globus sonda i hi va haver reaccions en contra. Els interessarà més reprendre el tema per a les presidencials del 2016”, hi va afegir Chishti. Serà llavors quan necessitin el vot hispà, tenint en compte que la comunitat llatina, d’uns 50 milions, s’ha convertit en la minoria més gran del país. Va ser decisiva en la reelecció d’Obama.