La decisió dels suïssos de fer – se enrere en els tractats de lliure circulació de persones amb la UE ha estat criticada per aquesta, lògicament. El que no té tanta lògica és que s’exclamin governs i partits que si poguessin farien el mateix, posar quotes d’entrada a ciutadans dels seus socis comunitaris. Amb la crisi econòmica, ràpidament s’obliden els beneficis que s’han obtingut dels immigrats i la gent posa el focus en la competència que representen els que van a l’atur, sigui per trobar feina, sigui per tenir accés a unes ajudes socials amb recursos limitats.

Una manera de pensar que té el seu sentit entre els que veuen els treballadors estrangers com una competència. El que no ho té és que els governs assenyalin com el gran perill per a la supervivència de l’estat del benestar els treballadors de l’est de la UE que acaben d’estrenar el seu dret a buscar feina en tot el territori comunitari. De veritat creuen que són un perill real per al sistema, quan la realitat és que dos de cada tres immigrats són extracomunitaris? Són accions i declaracions populistes per evitar perdre vots davant la constatació que amb la crisi creix la xenofòbia. Les normes comunitàries permeten – Bèlgica n’és un exemple – retirar els beneficis als ciutadans d’altres estats membres que n’abusen, i per això mateix és inadmissible que es vulgui formar part d’una comunitat de lliure circulació de mercaderies i persones i a la vegada negar els beneficis a uns col·lectius determinats per la presumpció que n’abusaran.