Em va decebre, francament, que

al cap de poques hores que la comissió de verificadors internacionals anunciés ahir l’inici del lliurament d’armes per part d’ETA; em va decebre, deia, que sortís el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, i digués que es tracta d’una “escenificació teatral” i que no hi dóna “cap mena de credibilitat”. ETA ja fa temps que ha decidit autodissoldre’s i que busca la manera d’arribar a un punt final, però sembla que el ministre no ho vulgui. El PP no els vol donar ni aigua. En aquesta cursa per veure qui és més espanyol en què han entrat el PP i el PSOE per culpa d’UPD no s’hi val cap flaquesa. I dir que l’anunci dels verificadors podria ser un pas endavant, una cosa tan simple com això, seria símptoma de flaquesa. Em decep, senyor ministre, la seva manca de cintura. Però, és clar, tampoc sé de què m’estranyo. Vostè també em va decebre quan, en plena campanya electoral a Catalunya, va ser incapaç de dir – nos si existia o no aquell informe de la UDEF publicat per El Mundo i que acusava Mas i Pujol de tenir comptes a Suïssa. No va saber trobar ni l’informe fals ni el responsable de la filtració. Em va decebre. I em va decebre també que des del seu ministeri fossin capaços d’anunciar, mitja hora abans que es fes, una operació contra advocats de l’entorn d’ETA de manera que aquests, com van reconèixer vostès mateixos, tinguessin temps d’amagar proves. Em va decebre, sobretot, que fes dimitir el cap de la seva oficina de comunicació i que vostè es quedés tan tranquil. I m’ha decebut, és clar, aquests dies veient com feia front al tema de Ceuta; veient quantes hores va tardar a reconèixer que sí, que la Guàrdia Civil havia disparat pilotes de goma i cartutxos de fogueig contra els immigrants que arribaven a la platja. Ben mirat, encara no sé per què em sorprèn que ahir em tornés a decebre.