L’entrada en vigor, a finals d’aquest mes, del reial decret que incorpora a la legislació espanyola la directiva europea d’assistència sanitària transfronterera suposarà que, per primer cop, els ciutadans de l’Estat podran triar a quin país de la Unió Europea (UE) i a quin centre volen rebre tractament. Això sí, hauran d’avançar el pagament i sol·licitar – ne el reemborsament. Però la norma també implica que els centres sanitaris de l’Estat espanyol, tant públics com privats, hauran d’atendre ciutadans europeus que ho sol·licitin, malgrat la pressió assistencial que suporten els primers. En espera de veure el volum de persones que es desplaçaran per rebre tractament, el Departament de Salut assegura que l’arribada de pacients estrangers a centres catalans de la xarxa pública s’haurà de gestionar “de manera que no faci augmentar les llistes d’espera”.

El Consell d’Estat ja ha alertat del risc que les llistes d’espera d’hospitals públics de l’Estat quedin perjudicades per l’arribada de ciutadans europeus amb els mateixos drets i deures. Segons les últimes dades, uns 80.000 catalans esperen una intervenció quirúrgica, un 40% més que abans de les retallades. “Encara s’ha de veure com, però s’ha de garantir que l’atenció a estrangers no faci incrementar les llistes d’espera i no vagi en detriment de l’activitat pública que contracta el Catsalut als centres. Aquesta activitat s’haurà de fer”, assegura el gerent d’atenció al ciutadà del Catsalut, Joan Lluís Piqué.

Fins ara, els europeus podien rebre assistència en un altre país de la UE quan hi feien desplaçaments temporals per vacances o motius laborals, per exemple. L’atenció es limitava a l’assistència urgent, amb targeta sanitària europea, i es prestava segons les condicions del país. Aquest tipus d’atenció urgent es continuarà prestant, però ara per primer cop es regula l’assistència quan el desplaçament té com a únic propòsit rebre tractament.

Amb la nova normativa, n’hi haurà prou amb sol·licitar assistència en un centre sanitari estranger, tot i que en molts casos, per exemple si es requereix hospitalització d’almenys una nit o si el tractament és molt car o necessita equips molt especialitzats, caldrà l’autorització prèvia del servei de salut de la comunitat autònoma, en el cas de Catalunya, del Catsalut.

A més, els interessats hauran d’estar en situació de poder avançar el pagament de l’assistència i d’assumir les despeses de desplaçament i allotjament. El Catsalut només rescabalarà una quantitat equivalent a la que hauria costat el tractament si s’hagués fet a Catalunya, d’acord amb unes tarifes públiques.

Així doncs, si un ciutadà català s’opera, per exemple, d’una hèrnia inguinal sense complicacions a França, el Catsalut només li abonaria 2.346 euros, que és la darrera tarifa aprovada el 2012. Si l’hospital francès li ha cobrat un preu més alt, haurà d’assumir la diferència. Si la factura fos més barata, només li reemborsarien aquest preu. El pacient tindrà dret a disposar d’una còpia d’informes i proves i, un cop a Catalunya, tindrà assegurat el seguiment.