La Guàrdia Civil procurarà ser sempre “un pronòstic feliç per a l’afligit”. La reflexió, inclosa a la cartilla del cos armat, és del duc d’Ahumada, però Jorge Fernández Díaz la va rescatar per defensar la tasca dels agents “a Ceuta, Melilla, per terra, mar i aire i a tot Espanya”, en clara referència a la mort dels subsaharians. El que es va oblidar de dir és que el text del fundador continua dient que gràcies a la intervenció dels agents: “i el que veia el seu fill arrossegat pel corrent de les aigües, el tingui per salvat”. Pertanyent al sector més ultraconservador del PP i amb profundes conviccions religioses de les quals procura fer ostentació en les seves compareixences públiques, si no fos perquè es tracta d’un premi menor, al veterà diputat de Barcelona li hauria escaigut millor el paper d’ambaixador d’Espanya al Vaticà que no pas el fet d’haver de moure’s entre les arenes movedisses del Ministeri de l’Interior, on al llarg de dos anys ha deixat palès que qualsevol relliscada és molt perillosa.

Des que Mariano Rajoy va decidir agrair – li la seva fidelitat amb una cadira al seu gabinet, la seva fama de xafatolls l’ha perseguit en tot moment, però aquest darrer episodi, el de les morts de quinze persones que van ser repel·lides amb bales de goma, ha superat tots els precedents: informes fantasma sobre Artur Mas enmig de la campanya electoral, rebel·lió de les víctimes del terrorisme, operacions policials filtrades abans de produir – se, topada institucional amb el govern basc per desqualificacions a l’Ertzaintza o lleis polèmiques com la del cop de peu a la boca o la de la seguretat privada… El full de serveis del ministre és molt llarg, però la gestió de la tragèdia de Ceuta ocupa un lloc destacat, si bé Fernández es nega a afegir – hi res més: l’estratègia ara és la d’espolsar – se les crítiques de la UE i defensar l’actuació del cos armat. I alguns diuen que ho fa per no embolicar més la troca, ja que al cap i a la fi ell mateix va contradir la versió policial que negava haver usat cap mena d’arma per dissuadir els immigrants.

Però a diferència de les seves relliscades anteriors, aquesta vegada les morts de Ceuta han tingut un ampli ressò internacional, i això ha provocat que el ministre s’hagi convertit, sense voler – ho, en protagonista accidental de la campanya del PSOE per a les eleccions europees en un debat –el de la immigració il·legal– en què el partit de Rubalcaba, sempre tenia les de perdre. “Una cosa és que el PP vengui que s’ha de vetar l’entrada massiva i l’altra és que els empenyi al fons del mar”, es queixa l’oposició, que, de retruc, emfasitza el mutisme del president espanyol davant les contradiccions entre el ministre i el director general de la Guàrdia Civil, Arsenio Fernández de Mesa, amic del president. “Ara resulta que el govern provida va escollir rebutjar a pilotades éssers humans indefensos”, reblava el socialista Antonio Hernando barrejant el cas de Ceuta amb la polèmica reforma de l’avortament.

Però el silenci de Rajoy respecte del ministre i els ofegats –que ahir va trencar en una compareixença al Senat per llançar una aferrissada defensa de la Guàrdia Civil– no augura cap dels moviments que aquests dies reclama l’oposició: no hi haurà dimissions, ni cessaments, ni tan sols el trasllat forçós de Fernández Díaz a un altre destí tal com s’especula sobre altres membres del Consell de Ministres com ara Miguel Ángel Arias – Cañete i Ana Mato (per allunyar – la del cas Gürtel). L’obsessió del cap de files de La Moncloa per minimitzar tant com pugui una crisi de govern –inevitable si vol que el ministre d’Agricultura encapçali la candidatura del 25 – M– fa que el ministre s’aferri a la cadira convençut que Rajoy a ell també li augura un pronòstic feliç.