El 6 de febrer, a les 5 de la matinada, uns 250 subsaharians van provar d’entrar a Ceuta. Ho van intentar dos cops per terra i, en fracassar, van intentar – ho per la platja del Tarajal. La Guàrdia Civil va allunyar – los amb bales de goma. L’assalt va finalitzar amb almenys 15 subsaharians morts per ofegament. El director de la Guàrdia Civil, Arsenio Fernández de Mesa –que l’any 2000 va gestionar la crisi del petrolier Prestige– va negar en un primer moment que s’utilitzessin bales de goma per aturar l’entrada dels subsaharians. I també va fer difondre unes imatges seleccionades que demostrarien que els immigrants eren molt agressius.

Una setmana més tard, el ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz, va comparèixer al Congrés i va admetre que la Guàrdia Civil havia utilitzat bales de goma i bales de fogueig. No contra els immigrants, sinó per marcar una “traça” que els impedís l’avançament. La principal preocupació del ministre i del PP era demostrar que la platja del Tarajal no és territori espanyol –un fet que el Marroc ja fa dècades que defensa– i que, per tant, no es va cometre cap il·legalitat. Però les reaccions que provenen de diverses institucions i instàncies, entre les quals la CE, fan creure que el cas no està tan clar com el govern espanyol s’entesta a afirmar.

Un fet que crida l’atenció és que, malgrat que el ministre va desautoritzar el director de la Guàrdia Civil, aquest no ha dimitit. Al contrari, se sent refermat en el seu càrrec. I, com en altres qüestions –com ara les protestes al carrer–, el PP respondrà de l’única manera que sap: acomodant la llei no a resoldre els problemes generals, sinó els seus particulars.