Un dimarts de tants en què l’Espiga Solidària, ONG en la qual participo, estava donant menjar a la comunitat gambiana de Banyoles (90 famílies), un altre beneficiari que s’estava esperant em va comentar: “No tens por que el que recullen s’ho venguin?” Jo li vaig respondre: “A la seva consciència queda.” Però ell va insistir: “Vénen amb 3 o 4 dones, neixen criatures com bolets i apa, a ajudar – los.” Em vaig revoltar interiorment i aguantar el meu enuig i li vaig dir: “T’imagines que ells haguessin nascut al teu poble, i tu haguessis nascut a Gàmbia? Com ho veuries?” La setmana passada a Ceuta van viure un fet lamentable i insolidari amb els immigrants. Us imagineu nedant dins l’aigua cap a la platja en Rajoy, en Fernández Díaz, el director de la Guàrdia Civil i els mateixos guàrdies? I que a la platja uns subsaharians els tiressin fletxes i llances perquè no arribessin? Com els definiríem? Salvatges? Animals? Inhumans? Què hem de dir, doncs, de les bales de goma i dels 15 morts? El tercer món ve enlluernat cap al primer món que els sedueix, i vénen perquè al seu país tenen fam, guerres ètniques i religioses i pobresa. Els exploten els seus béns naturals, les multinacionals i els homes sense rostre i sense nom, d’acord amb el dictador de torn que tenen comprat. I quan la desesperació, el voler sobreviure els porta a jugar – s’ho tot per intentar arribar al primer món, se’ls rep amb bales de goma mentre altres països d’Europa miren cap a un altre costat i demanen explicacions a Espanya, que és la primera porta que tenen per entrar a Europa. Com diria el papa Francesc, vergonya, vergonya, vergonya.