És trista, indignant i vergonyosa la irracionalitat, la falta de rigor i d’humanitat a) dels qui abans promovien l’abolició de la pena de mort per als culpables, abolició que és un autèntic progrés moral i jurídic, i ara reclamen el dret a decidir la mort del éssers humans més innocents i indefensos; b) dels qui justament indignats clamen per una societat solidària i denuncien el racisme i la xenofòbia i alhora s’esquincen les vestidures davant una nova llei que pretén anul·lar el dret a decidir la mort del fetus que pateix malformació; c) dels qui amb sensibilitat lloable promovien la prohibició del maltractament dels animals (simis, braus, animals de laboratori o de circ, etc.) i en canvi demanen el dret al maltractament dels humans més vulnerables; d) dels governants que retallen en drets socials però incrementen el finançament públic de l’avortament; e) dels polítics que negocien amb la vida d’aquells humans per a rebre l’aplaudiment mediàtic; f) dels metges que davant els humans més desprotegits esdevenen empresaris sense escrúpols promotors de la seva anihilació; etc. Les mares que, pressionades per una situació personal, familiar i social, opten per l’avortament viuen un drama, però la mort del més innocent i fràgil dels éssers humans a mans dels qui l’haurien de protegir, guarir i ajudar a viure no és la solució. Fins quan cal esperar perquè reïxi una consciència social que amb racionalitat i humanitat ajudi, protegeixi, defensi i promogui la vida i no la mort?!