Catalunya lidera el lent però continu flux emigratori de l’Estat espanyol. Durant la primera meitat del 2013, prop de trenta mil persones van marxar de Catalunya, la majoria immigrats que havien arribat fa menys d’una dècada o fills d’aquestes parelles que ja són catalans, amb nacionalitat espanyola, però d’origen estranger.

El saldo migratori del semestre de gener a juny del 2013 dobla el del semestre anterior a l’Estat i a Catalunya, segons l’estudi de l’Instituto Nacional de Estadística (INE). Un total de 259.227 persones van marxar de l’Estat els primer mesos de l’any passat, i només hi van arribar poc més de 134.000, de manera que el saldo se situa en 118.000 persones menys. Una quarta part d’aquesta pèrdua de població correspon a Catalunya, que va perdre 29.640 persones en sis mesos, un fet que va deixar el Principat en 7.451.281 ciutadans censats. Si Catalunya va baixant del rècord màxim de set milions i mig, tot l’Estat espanyol ha anat rebaixant també els 47 milions d’habitants els dos anys. Només la comunitat de Madrid registra una pèrdua de població semblant, tot i que la Rioja és la que en perd més, percentualment. Mentrestant, només les Balears, les Canàries, Múrcia i Ceuta van augmentar de població.

La tipologia dels emigrants continua sent clara: famílies d’origen o nacionalitat estrangera. Quatre de cada cinc emigrants de l’Estat van néixer fora, i havien arribat a l’Estat durant l’última dècada de bonança econòmica. La majoria dels que van marxar provenien de Romania i el Marroc, les dues nacionalitats d’origen amb més immigrats.

Els ciutadans amb nacionalitat espanyola busquen refugi i feina a l’Equador, principalment, i a França i la Gran Bretanya. Si bé el gran gruix dels qui marxen a l’Equador són espanyols, però fills d’immigrats, entre els qui proven sort cap a Europa ja hi ha més ciutadans d’origen autòcton que no pas immigrats. És l’emigració d’universitaris, un fenomen encara incipient, però real.