“Hem de refundar la nostra relació amb l’Àfrica per incloure – hi una nova realitat; és un continent en plena emergència econòmica”: així de clar es va mostrar Pierre Moscovici, ministre d’Economia francès, al diari Les Échos, el 4 de desembre passat. L’entrevista es va emmarcar en una trobada celebrada a París durant les mateixes dates, que va reunir 580 empreses franceses i africanes, i una representació de gairebé tots els països del continent. L’objectiu principal: estimular el sector privat francès perquè deixi de pensar en el possible risc polític i financer al continent africà i passi a invertir – hi. En aquest aspecte, mentre que França viu una recessió econòmica perllongada i un atur que no minva, l’Àfrica creix a gran velocitat. En els darrers deu anys, el creixement anual mitjà al continent africà ha estat del 5%, la qual cosa, dita amb altres paraules, significa que sis dels deu països més puixants del món són avui africans. Es tracta d’una classe mitjana de 300 milions de persones (un terç de la població continental), emprenedora i amb un creixent poder nivell de despesa, especialment a la regió de l’Àfrica subsahariana, autèntic motor d’aquesta explosió.

L’Estat francès mira aquest escenari amb l’ambició de disposar de punts forts com ara l’idioma –es calcula que el 85% dels francòfons del planeta seran africans el 2050– i el vincle paternalista amb molt països africans, tal com denoten les intervencions militars a Mali i, ara, a la República Centreafricana. Però el govern francès també és conscient, d’altra banda, que té molta feina a fer per tornar – se a posicionar en l’àmbit econòmic.

En aquest sentit, des del 2000, la quota de mercat de les empreses franceses al continent africà ha disminuït a la meitat, sobretot per la forta inversió de la Xina, que n’acapara un 16%, quan els anys noranta gairebé no hi tenia presència. També altres països, com l’Índia, Malàisia, el Brasil i els EUA, han intensificat la seva activitat a l’Àfrica, i han arraconat la confiada posició francesa.

El creixement africà s’explica a partir de diversos factors. En primer lloc, perquè la inversió estrangera s’ha triplicat al continent en l’última dècada. Però també és important l’augment del preu de les matèries primeres, exportades sobretot a la Xina –soci comercial preferencial gràcies a les importants inversions en infraestructures del gegant asiàtic al territori–, i el desenvolupament d’una indústria fins fa pocs anys arcaica.

El resultat d’aquesta evolució es veu reflectit en el nivell de vida de la societat, tal com evidencien dos indicadors: l’esperança de vida, que al continent progressa cinc mesos per any, i la taxa d’inscripció a l’educació secundària, que ha augmentat d’un 50% en el darrer decenni. Altres dades menys llampants però igualment significatives, com que un africà de cada dos ja té telèfon mòbil, van en la mateixa direcció.