Svoboda defensa la necessitat d’una revolució nacional i social

El partit nacionalista ucraïnès Svoboda (Llibertat) va reivindicar l’autoria d’aquella acció carregada de simbologia antirussa i antisoviètica durant una protesta per la negativa del govern de signar l’acord d’associació amb la UE. El líder de Svoboda, Oleg Tiagnibok, va qualificar la caiguda de Lenin de “suïcidi” i de “símbol de la nova Ucraïna”, i la comparava amb la caiguda del mur de Berlín el 1989. L’oposició al president Víktor Ianukóvitx condemna la influència russa i el fet que el Kremlin vulgui atreure Ucraïna a la unió duanera que formen Rússia, Bielorússia i el Kazakhstan, el nucli de la futura unió euroasiàtica, que, pels proeuropeus ucraïnesos, serà una mena de nova Unió Soviètica.

No era el primer cop que els joves del partit Svoboda feien caure una estàtua de Lenin a Ucraïna i una setmana abans havien liderat l’ocupació de l’Ajuntament de Kíev. Ben organitzats, disciplinats i convençuts que estan fent la revolució, els militants de Svoboda són un sector entre els manifestants de Kíev que destaca per les accions més radicals. Una metgessa que ha fet de voluntària a l’edifici ocupat de l’Ajuntament deia que “en moments de canvi hi ha d’haver sectors valents i revolucionaris com Svoboda que no tinguin por d’enfrontar – se al poder”.

Els orígens de Svoboda es remunten al Partit Nacional – Social d’Ucraïna, creat el 1991, anticomunista i nacionalista, que només acceptava militants ucraïnesos ètnics i que va arribar a crear una organització paramilitar, els Patriotes d’Ucraïna. El 1999, Stephen Roth, de l’Institut per l’Estudi de l’Antisemitisme Contemporani i del Racisme de la Universitat de Tel – Aviv, el va qualificar d’“extremista, d’ultradreta, una organització que posa èmfasi en la seva identificació amb la ideologia del nacionalsocialisme alemany”. El 2004, amb l’arribada de Tiagnibok al capdavant del partit, se li va canviar el nom pel d’Unió de Tots els Ucraïnesos Svoboda, i des de llavors s’ha esforçat per treure’s la imatge d’extremistes expulsant les faccions neonazis i separant – se del grup paramilitar. El partit defensa la necessitat d’una revolució nacional i social per establir un sistema més just.

Tiagnibok insisteix que la visió del partit del nacionalisme “no s’ha de confondre amb el xovinisme o el feixisme, que significa superioritat d’una nació sobre una altra”. De tota manera, hi ha una facció més d’ultradreta que dóna suport obertament a la xenofòbia i a una agenda antirussa, antisemita i contra els homosexuals.

Svoboda es va convertir en una força real després de les parlamentàries del 2012, en què va obtenir un 10% dels vots i en algunes de les regions occidentals va arribar a aconseguir prop del 40%. Pels experts es tracta d’un vot de protesta contra el president, a qui una part dels ucraïnesos veuen prorús, i l’oficialista Partit de les Regions, que tenen el suport bàsicament de les zones russòfones de l’est del país.