El dels estrangers és un dels col·lectius més dèbils del mercat de treball. Ho ha demostrat l’última crisi i la seva conseqüència sobre l’ocupació. El perfil de treballador estranger que havia arribat a l’Estat espanyol o a Catalunya en els anys previs a l’esclat de la crisi és un dels més comuns a les cues de l’INEM.

Aquest fenomen es constata en un informe de la consultora de recursos humans Randstad sobre l’ocupació dels treballadors estrangers. Aquest posa en relleu, fent servir dades del Ministeri de Treball, que el nombre d’estrangers afiliats a la Seguretat Social a Catalunya ha caigut un 21,5% des del 2008 – en el conjunt de l’Estat, un 23,9% – . Entre l’octubre del 2012 i el mateix mes d’aquest any, la baixada ha estat d’un 3,5%.

Aquest fet està provocant, segons el director del Centre d’Interpretació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO, Carles Bertran, processos de retorn cap als seus països – sobretot en el cas dels països llatinoamericans – o de reemigració cap a altres estats europeus on es percep que hi ha una millor situació econòmica – això es dóna especialment entre els vinguts d’Àfrica.

Però en aquesta regla hi ha una excepció. Les mateixes dades del ministeri reflecteixen que el nombre d’afiliats a la Seguretat Social provinents de països asiàtics no només no decau, sinó que augmenta. Mentre que en un any el nombre de marroquins ha caigut un 7,11%; el de bolivians, un 8,4%, i el d’equatorians, un 18,9%, a l’octubre del 2013 hi havia registrats 673 xinesos més que en el mateix mes del 2012, la qual cosa significa un augment del 2,92%, i 585 pakistanesos més, xifra que representa un increment del 4,53%.

I quina raó explica l’excepció? La majoria d’experts assenyalen l’autoocupació com l’eina de resistència dels xinesos i pakistanesos que han arribat recentment a Catalunya.

D’aquesta opinió és Lan Chuen Ping, de la Unió d’Associacions Xineses de Catalunya. Ell defensa que els nous afiliats no han arribat recentment a Catalunya. La majoria, diu, és gent que s’ha trobat sense feina i ha decidit aprofitar el moment de lloguers baixos per obrir un negoci. I, fins i tot, ha pogut donar feina a alguna persona més. En molts casos, segons Lan Chuen Ping, els negocis són familiars i ocupen tots els seus integrants.

Aquest representant de la comunitat xinesa a Catalunya ho vincula a un fet cultural. “Als xinesos no els agrada estar a casa sense treballar, encara que cobrin l’atur”, diu Lan Chuen Ping, que fa servir un proverbi del seu país d’origen: “Mentre hi ha guerra, no està perduda.” Així entenen molts xinesos la possibilitat de crear un negoci, com una manera de sobreviure a la crisi.