Els líders xinesos han decidit impulsar una de les reformes de més envergadura que queden per fer al país: la tinença del sòl rural. Després d’una reunió clau a principis de novembre, el comitè central del Partit Comunista Xinès (PCX) va anunciar, enmig d’un gran paquet de mesures econòmiques i socials, que vetllarà per defensar els drets de propietat dels agricultors.

“A la vegada que s’implementen estrictes mesures per protegir la terra apta per al conreu, el govern garantirà als pagesos el dret de posseir, usar, beneficiar – se i arrendar el sòl, així com el dret de presentar la seva terra com a caució o garantia”, explicava l’agència estatal Xinhua. Els canvis també permetran als pagesos cedir els seus drets d’usdefruit per passar a ser accionistes en projectes d’agricultura industrial. La venda del terreny cultivable, però, queda de moment fora de la reforma.

Avui dia, a les ciutats xineses el sòl és en mans de l’Estat, mentre que al món rural es considera de propietat col·lectiva i és administrat pels governs municipals. Aprofitant aquesta disjuntiva, Pequín va liberalitzar durant els anys noranta el mercat immobiliari de les grans ciutats, i permet als residents vendre els seus immobles, malgrat que el sòl sobre el qual estan construïts sigui públic. En canvi, ha mantingut un rígid control sobre la propietat de la terra de les àrees agrícoles. El PCX planeja ara unificar de “manera gradual” el mercat del sòl, deixant de banda les zones destinades a l’agricultura.

La reforma pretén alleugerir la gran desigualtat econòmica que hi ha entre les àrees urbanes i les rurals a la Xina. Un estudi de l’any passat situava el salari anual mitjà d’un resident a la ciutat en 38.800 iuans (4.860 euros), mentre que un resident rural guanyava 9.200 iuans (1.110 euros). Els agricultors es veuen privats del capital que suposaria la venda dels seus camps, i sovint els governs locals expropien els terrenys de manera forçosa, a canvi d’una minsa compensació. Tot plegat fa que, malgrat els impediments burocràtics, uns 260 milions de persones nascudes al camp hagin emigrat a les grans ciutats per guanyar més diners.