Una de les receptes de l’extrema dreta és culpar l’enemic exterior dels problemes. No cal recórrer a episodis pretèrits per comprovar que, en un moment de dificultat com l’actual, la fórmula continua vigent: amb la misèria que assola Grècia, el partit neonazi Alba Daurada s’ha fet un lloc amb el lema de Primer els de casa; i a França, davant l’augment de l’atur, la pèrdua de poder adquisitiu i la manca de lideratge del govern de François Hollande, el Front National (FN) és el partit de moda amb un programa obertament xenòfob. Sigui o no per la radicalització del debat polític (fomentada també per UMP i pel ministre d’Interior socialista, Manuel Valls), França veu com el racisme deixa de ser un tabú reservat als partidaris de l’extrema dreta i arrela cada cop amb més normalitat en el discurs polític.

L’exemple més clar d’aquesta desinhibició el pateix la ministra de Justícia, Christiane Taubira, natural de la Guaiana Francesa. De raça negra, i impulsora de la llei pel matrimoni homosexual, ha estat el sac de boxa ideal des que va assumir el càrrec. Una membre del Front National, avui apartada del partit, la va comparar amb un simi, i en el transcurs d’una manifestació en contra dels casaments homosexuals uns nens van tractar – la de goril·la. Aquest darrer episodi ha derivat en una psicosi col·lectiva, com si la imatge d’uns infants hagués alertat de sobte França que té un problema amb el racisme.

Taubira va denunciar la gravetat dels insults en una entrevista publicada dimecres passat pel diari Libération. “Són un atac al cor de la república. El racisme és un delicte, no una opinió. Milions de persones es veuen també anomenades quan em diuen simi a mi.” La ministra no va quedar – se aquí, i va acusar la classe política de gestar un clima cada cop més hostil contra els immigrants. “Hem construït un enemic interior durant cinc anys. Avui els que són incapaços de traçar un límit diuen al poble francès que està assetjat, en perill. Fa un any que es parla dels gitanos cada dia. Però si mirem les xifres d’immigració, quin perill suposa per a la societat francesa? Ja n’hi ha prou de manipulació!”, va asseverar, en clara crítica tant a la dreta com al seu company de gabinet Manuel Valls, que ha relacionat la majoria dels gitanos en situació irregular amb la delinqüència, i n’ha descartat una possible integració al país.

Tot i que les xifres avalen Taubira –França té una de les taxes d’immigració més baixes de la zona euro, per sota de l’Estat espanyol, Itàlia o Alemanya–, l’opinió pública sembla interioritzar el problema de la immigració, com evidencia l’escalada del FN de cara a les eleccions europees i municipals de la primavera, amb un discurs d’alerta davant l’enemic exterior, en especial musulmà. O el cas de Leonarda, la nena d’origen kosovar i gitana, deportada en plena excursió escolar, un escàndol que, mentre deixava tocat el govern, suposava el gran salt endavant de Manuel Valls, el membre de l’executiu que més inflexible es va mostrar. Taubira va lamentar que les reaccions no han estat a l’alçada. “La societat francesa podria haver dit «Això no és superficial, és una alarma», però ningú ha alçat la veu davant la deriva que s’està prenent.” I alhora es va preguntar si “una societat de la qual trontollen els fonaments” podrà reaccionar davant un fantasma que posa en joc “la cohesió social i la història mateixa de la nació”.