Addicte a l’electoralisme anticipat, França s’aixeca cada dia amb un nou sondeig per valorar els seus polítics, més encara amb els comicis municipals i europeus a tocar. I al Partit Socialista (PS) fa setmanes que poden treure dues conclusions de tanta enquesta: d’un costat, que el cap de govern i gran part de l’executiu perden suport amb cada decisió presa darrerament; i de l’altre, que els francesos sembla avui que es decanten pel delfí del partit i de l’Elisi, el ministre d’Interior Manuel Valls, com a candidat socialista a la presidència, al 2017.

Dies abans que un d’aquests sondejos assenyalés François Hollande com el president de la República més impopular mai conegut, Valls era enaltit en una altra enquesta com el candidat socialista preferit dels francesos, i com l’únic capaç d’imposar – se a la dreta. El català apareixia al sondeig com un polític valent, segur de si mateix, i decidit; el cap de govern no aprovava cap de les tres categories.

“Valls agrada perquè sap transmetre, i la gent s’hi reconeix. Això és el més important en un polític, i ell ho té en grans dosis”, explica Zaki Laïdi, director de recerca a l’Institut d’Estudis Polítics de París, i home molt proper al polític català. Per Laïdi, pel que fa a imatge, Valls té semblances amb l’expresident Nicolas Sarkozy: “La fermesa, la força per prendre decisions, tots dos encarnen l’autoritat. Això sí, un a l’esquerra i l’altre des d’una lògica molt conservadora”, s’apressa a puntualitzar. Valls ha sabut fugir de la imatge desastrosa del govern, i amb la seva posició sobre les deportacions d’immigrants gitanos en situació irregular –cas que l’ha acabat d’impulsar– ha fugit concretament cap a la dreta: vol deixar fora de Schengen Romania i Bulgària, ha acusat la majoria de gitanos de França de no voler ni poder integrar – se, o els ha associat directament a mendicitat i delinqüència. El darrer episodi ha estat l’afer Leonarda, la controvertida detenció i deportació d’una nena romaní de 15 anys en plena excursió escolar, de la qual el govern ha sortit seriosament tocat. Però res afebleix un Valls que sembla saber interpretar què volen els francesos: una altra enquesta durant l’afer va revelar que el 75% n’aprovava la gestió.

Laïdi entén que Valls agradi, perquè “no fa de ministre socialista, sinó de ministre de tots els francesos”. Però malgrat el suport popular, la polèmica de l’últim mes li ha costat al català més d’una simpatia al PS, com han escenificat les crítiques públiques de diversos ministres i pesos pesants socialistes.

Una situació que contrasta amb el suport que ha conreat entre els alcaldes del partit, que en valoren la fermesa amb els campaments de gitanos i la bona imatge. No en va, és el membre del govern més demanat pels batlles per a la campanya electoral, tal com apuntava el diari Le Monde.