Rellegint els records d’Eugeni Xammar continguts en el llibre Seixanta anys d’anar pel món trobo un passatge en el qual l’autor, després de fer elogis de la lletra i la música de L’emigrant diu: “Hi ha, però, un cert eminent filòsof clandestí català com el senyor Ferrater Mora que, exiliat als Estats Units, escolta L’emigrant, segons confessió pròpia, com qui sent ploure… Déu ésser l’únic català que fora de Catalunya no ha sentit mai, en escoltar L’emigrant, la necessitat de fregar – se els ulls. Una proesa digna de menció, però no certament d’admiració.”

Cuito a agafar el llibre de Josep M. Castellet Memòries confidencials d’un editor per trobar una anotació seva sobre el Ferrater Mora que havia tornat de l’exili: “Al cap d’un temps de coneixe’l, li vaig fer una pregunta convencional sobre el que havia trobat a faltar de Cataluya… Em va contestar que l’Estomacal Bonet, una mena de licor d’herbes tan horrible com les Aromes de Montserrat. Més endavant, quan havíem establert una amistat bastant sòlida, un dia li vaig retreure la frívola resposta que m’havia donat. Aleshores, mirant – me als ulls, em va dir amb tota la seriositat que li permetia el cos, que recordava perfectament que, en tornar de l’exili i baixar de l’avió, abans de saludar els familiars que l’esperaven, al bar de l’aeroport va preguntar precipitadament si encara es fabricava i si tenien l’Estomacal Bonet. El cambrer n’hi va ensenyar una ampolla i, en aquell moment, en Ferrater va saber que havia arribat a la Catalunya de tota la vida.”

A Les formes de la vida catalana Ferrater Mora va intentar condensar els trets que caracteritzen els habitants d’aquest país, presos col·lectivament. “Continuïtat, seny, mesura i ironia”, segons ell. Més difícil és establir la psique individual. Tants caps, tants barrets. Xammar li retreia que no l’emocionés L’emigrant, Castellet s’estranyava que l’emoció la localitzés en un licor “horrible”.

Afegeix Castellet que Ferrater Mora era portador d’un humor desconcertant: “Era una mena d’ironia que començava, però que no acabava d’explicar – se… En Ferrater era un maître de la ironia interrupta, com un coit sense orgasme.” L’home, productor de grans abstraccions, ell mateix matèria tan complicada i difícil d’atrapar, perdonin el lloc comú.