“Estem davant d’un risc sense precedents”, avisen els experts

Els ultres holandesos volen aprofitar l’onada bleu marine (per Marine Le Pen) que podria arrasar França en les eleccions europees del maig. Segons un sondeig publicat per Le Nouvel Observateur la setmana passada, el Front National guanyaria uns comicis per primera vegada en els seus 42 anys de vida: rebria el 24% dels vots, gairebé un de cada quatre, superant fins i tot en dos punts la UMP de Copé, Fillon i Sarkozy i en cinc el Partit Socialista d’Hollande. A Wilders tampoc no li va pas malament i les enquestes auguren que multiplicaria per dos els seus escons (passant de 15 a 33) si el primer ministre Mark Rutte caigués i els holandesos tornessin a les urnes.

“Tinc ganes de conèixer Wilders per poder formar – me’n una opinió personal”, va admetre ahir Le Pen al Nieuwsuur de la televisió holandesa. D’antiislamista a euròfob, el repentinat líder de la ultradreta holandesa ha passat de disparar només contra minarets i burques a atacar també els homes de negre i els euròcrates de Brussel·les. Wilders vol abandonar immediatament la UE, tallar l’aixeta a l’FMI i al Banc Mundial i, fins i tot, sortir de les Nacions Unides “mentre inclogui països musulmans”. El mantra de l’austeritat i l’atur del 7% (estratosfèric, pels estàndards dels Països Baixos) li està permetent explotar al màxim el mite que els holandesos han de pagar la festa als morosos del sud mentre búlgars i romanesos els roben els llocs de feina.

En Le Pen, veu la sòcia “carismàtica” amb qui fer pinça per “obligar l’elit europeista a abaixar els fums”. No estan sols: arreu dels Vint – i – vuit es multipliquen els populismes que venen l’odi a la construcció europea i als immigrants com a refugi davant la recessió econòmica més salvatge en moltes dècades. Tot plegat, afavorit per la manca de lideratge i respostes contra la crisi de la generació més mediocre d’euròcrates que ha tingut mai la UE, amb José Manuel Durão Barroso, Herman van Rompuy i Catherine Ashton al capdavant.

El prestigiós think tank Centre for European Policy Studies dispara totes les alarmes, augurant un desembarcament euroescèptic a Brussel·les i Estrasburg en les eleccions del 2014. “Estem davant d’un risc sense precedents per al funcionament i la identitat de l’Eurocambra”, alerta la investigadora Sonia Piedrafita. En declaracions a aquest diari, Piedrafita alerta que Wilders, Le Pen – que ja és eurodiputada– i la resta de dirigents ultres “podrien intentar formar una gran coalició antieuropea” i posar – hi al capdavant “un candidat que enganxi, trobar un perfil estil Beppe Grillo”, l’humorista i anticrist de l’establishment italià. No els serà difícil enfrontar – se al candidat dels populars europeus: al conservador francès Michel Barnier, favorit per rellevar Barroso en la presidència de la Comissió Europea, només el coneixen a França.

Els austríacs no saben què és la crisi, però l’ultranacionalista Partit Liberal (el de Jörg Haider!) va rebre el setembre un 21% de vots. També el mes passat, el xenòfob Partit del Progrés (Anders Breivik, el terrorista d’Utoya, n’era militant) va aplegar un 16% dels sufragis a Noruega, fora de la UE. A Grècia, els neonazis d’Alba Daurada van entrar al Parlament hel·lè l’any passat, amb un 7% de suport. I a Londres, David Cameron governa mirant de reüll el populista Nigel Farage, que es va atrevir a dir a la cara a Van Rompuy que té “el carisma d’una baieta mullada” i “l’aire d’un empleat de banca qualsevol”. L’UKIP que lidera podria rebre ara el suport d’un de cada cinc electors.