El dia ‘nacional’ d’Espanya, d’entre 30.000 i 105.000 persones, —segons la Guàrdia Municipal de Barcelona o els propis organitzadors que sempre ho diuen per sobre del que hi ha—, es reuniren a Barcelona impulsats per l’extrema dreta, el PP, Ciutadans i UPyD, del tot contraris al dret a decidir del Principat i dels Països Catalans. Un dels arguments més ‘curiosos’ i “insòlit” era que estaven en contra de la independència del Principat de Catalunya, perquè volien mantenir no ja la unitat sinó la ‘pluralitat’ d’Espanya.

La filosofia sempre ens ha advertit que “les aparences enganyen”, i, molt sovint, volen dir, —exactament—, el contrari del que anuncien i proclamen. De manera antagònica. Per això, aquesta gent, que diu una cosa i fa la contrària, te molta barra i molt poca vergonya. Quan diuen unitat, volem dir unitarisme i uniformització; quan diuen pluralitat volen dir extermini de la diversitat. De la nostra diversitat i singularitat catalana [principatina, valenciana i balear].

Si hi ha algú que ataca el pluralisme lingüístics, cultural i ‘nacional’ de l’estat és el PP que va recollir signatures en contra de l’Estatut i el va impugnar al TC i com que tenien el tribunal controlat sentenciaren contra una reforma de l’Estatut votat per la ciutadania catalana del Principat i contra el català com a llengua vehicular a l’educació pública catalana, per a imposar l’espanyol o castellà.

Si algú ataca furiosament la pluralitat de l’estat espanyol és l’extrema dreta i partits com el PP i UPyD que es posicionen en contra del dret a expressar – se en català, basc o gallec als parlaments de Madrid, Congrés i Senat, i el de Brussel·les o Estrasburg; perquè estan en contra del respecte a la diversitat i del reconeixement del plurilingüisme de l’estat, en condicions igualitàries amb el castellà. Amb els mateixos drets lingüístics, culturals i ‘nacionals’ i sense primacismes ni discriminacions i subordinacions al castellanisme, que estan de sobra en qualsevol societat democràtica, posem per cas, Suïssa, el Quebec, Bèlgica, etc.

Per tant, els que, des del nacionalisme espanyolista, anaren l’antic dia de la Raça o de la Hispanitat a manifestar – se contra el dret a decidir a Barcelona, només mostren el seu cinisme, la seua falsedat i la seua hipocresia. Quan, l’extrema dreta espanyolista, parla de defensa del “pluralisme”, hem d’entendre que el que realment cerquen és l’extermini i l’aniquilament de la pluralitat; perquè en compte de respectar el dret a opinar i a decidir de la ciutadania de Catalunya, han anat des de tot l’Estat espanyol a manifestar – se contra la democràcia, contra la llibertat i el dret a decidir dels catalans del Principat, perquè volem defensar la nostra llengua, cultura i nació; en canvi, els espanyolistes van contra els que volen exercir el dret a decidir.

Aquests espanyolistes que han anat, des de fora de Catalunya o des de dins, a manifestar – se contra Catalunya, no tenen cap proposta per a Catalunya més que negar – li els drets, les llibertats i la possibilitat de construir el seu propi futur en un estat que realment defense la pluralitat i els interessos propis de Catalunya, sense les servituds i sense els dependències d’un estat hostil que ens maltracta als catalanoparlants, com si fórem enemics a batre, en fiscalitat, llengua, cultura i país.

Des d’un punt de vista objectiu, l’extrema dreta espanyolista, enormement separadora, és una fàbrica de generar independentistes, fabrica, —amb l’odi i els atacs contra Catalunya i tot el català—, la desafecció i les demandes sobiranistes per a construir un estat propi que ens protegisca i no ens discrimine i excloga del tot per a aniquilar – nos, com a catalanoparlants.

Perquè només cal veure que les propostes de mínims econòmics, d’establir topes en l’espoli que fa Espanya als Països Catalans, presentat pel PP de Catalunya a la direcció central del PP, fou rebutjat pel PP d’Espanya i pels barons autonòmics de Madrid, Extremadura, de “les Illes” i de “València”. Els barons d’allà, els de Castella, encara té algun sentit que s’oposen perquè se n’aprofiten de l’espoli i de l’ofegament que ens fan als països de parla catalana, però que ho faça el president de la Generalitat Valenciana i el de les Illes? És inintel·ligible i absurd, a no ser que estiguen d’acord amb el model que espolia, invisibilitza i margina, del tot i en tots els àmbits, el País Valencià, Catalunya i les Illes, com és el cas. Per anticatalanisme, per odi i autoodi, per sometiment als interessos de Madrid. Per un espanyolisme nefast i maligne que extermina la pluralitat tot i que s’embolica d’una bandera meitat espanyola i meitat catalana.

Són un frau absolut; només és tracta d’un gran parany, d’una disfressa, d’una enganyifa, per exterminar – nos millor, tot i que la majoria de catalanoparlants quan veiem una bandera espanyola només ens recorda el feixisme de la dictadura. Posar la meitat de senyera catalana, en aquest cas, és com fa el llop quan es disfressa de l’àvia al conte de la caputxeta vermella. Per engolir – se – la d’un glop, mentre la caputxeta vermella s’interroga per les orelles, el nas, els ulls i les urpes tan grans que té.

Ells són els nostres llops, han sigut formats així des de fa segles: per aniquilar – nos, per exterminar – nos. En nom de la “solidaritat” interregional, criticant tòpicament la ‘gasiveria catalana’, mentre els escuren les butxaques i ens deixen nus. Mentre des de l’extrema dreta que celebra l’aliança de la División Azul, la Legión Cóndor i l’exèrcit de Mussolini, ens acusen a nosaltres els catalans [valencians i balears] de nazisme, per voler exercir el dret a decidir per nosaltres mateix. Per voler tenir un estat propi i no un estat hostil, hereu de la dictadura, que ens vol exterminar. Del tot.

Alguns diuen que, ara, l’extrema dreta ix de l’armari, què ha estat alguna vegada amagada? Només modulen la millor manera, per aniquilar – nos, des de l’espanyolisme, de dretes i, per desgràcia, també d’”esquerres”. És el que hi ha.