“Jo em proclamo Res, l’home nu enmig de l’arbust de captaires –la més gran meravella del món–, viatjaré poc als temps caducs i em concentraré en el present incert.”

Així es presenta Ximo Xiroi, personatge entranyable, que ja va aconseguir la proesa de ser l’home més gras del món en un relat de Julià de Jòdar, i que ara és narrador i protagonista de la darrera novel·la de l’escriptor. Si en el conte Ximo Xiroi vivia en la Barcelona benestant, ara, arruïnat, s’ha traslladat a la terrassa de l’edifici del Raval on també viu Gabriel Caballero, escriptor de best sellers fracassat, i protagonista d’altres novel·les de l’autor. Una terrassa que a Ximo Xiroi li permet controlar “amb vistes panoràmiques i panòptiques tres carrers, gràcies al meu vell telescopi de motor roboritzat” que fa possible “registrar els senyals del firmament i els tràfecs de la terra, a més d’escrutar el formigueig de la vida del barri…” La relació d’aquests dos peculiars personatges generarà l’Home Prim, “un producte del xoc entre dos ‘jos’ protagonistes que no es toleren i no es poden separar”. També formen part de la trama el vell Montoya i la seva néta Alícia, enamorada del jove Karim, a més d’un bon reguitzell d’altres amics, familiars i coneguts. Una barreja humana que, ben cuinada, amb una narració viva i esbojarrada com la vida que expliquen, a més d’una peculiar narrativa, conforma un còctel tan atractiu com sorprenent. No en va, l’autor subtitula el llibre com Un relat de l’Era de la Dislocació.

Una novel·la fantàstica, amb trets esperpèntics i humor a dojo, que, no obstant això, ofereix una radiografia precisa de la crisi que patim, centrada en la vida del Raval barceloní, espill de la societat global. La lluita per subsistir, el racisme que ha generat la immigració, el sexe més primari, l’amor més profund, l’odi i la violència sense justificacions, la desconfiança dels confiats i la generositat als desconeguts, són alguns dels trets que apareixen en la narració. Més ben dit, en els relats que conformen la novel·la. Unes peces d’un puzle ben bastit i trenat que es van lligant mentre avança el relat i formen un retaule vivencial del temps i l’espai: una fotografia nítida de l’hecatombe econòmica i moral que ensorra la societat actual. Un llibre difícil de qualificar en alternar amb destresa tots els gèneres literaris, i que dinamitzen la lectura. Trobem relats en primera i tercera persona, alternats amb fragments poètics, narracions breus i cançons de tots els temps. Fins i tot hi ha narracions teatrals, a més de quadres, mapes i fotografies aclaridores dels textos.