L’infern, a Itàlia, és al mar. Només al canal de Sicília, la part de territori italià més propera al continent africà, en els últims nou anys s’hi han trobat més de 6.000 cadàvers. Molts altres cossos no han aparegut mai i quedaran enterrats al mar per sempre, ofegats en l’oblit. És el drama sense aturador de milers de persones que fugen de la misèria a què estan abocats els seus països. La mateixa història dels prop de cinc – cents ocupants de la barcassa que la nit de dimecres a dijous va naufragar prop de l’illa de Lampedusa, a la costa siciliana. Encara no se sap la xifra exacta, però es calcula que els morts podrien ser més de 300.

L’embarcació, que provenia de Líbia, es va incendiar dimecres a la matinada a mitja milla de la petita illa dels Conills, molt a prop de Lampedusa. La barcassa perdia combustible i els ocupants es van espantar. Van intentar trucar al servei de salvament marítim, però aquella latitud no disposava de cobertura de telefonia mòbil. Enduts per la desesperació, i com que es tracta d’una zona transitada per vaixells de pesca, van decidir calar foc a unes flassades per cridar l’atenció dels mariners. Segons han explicat alguns supervivents, tres vaixells pesquers van veure l’embarcació en flames i van passar de llarg.

La idea d’encendre foc a la barca, que perdia carburant, va ser nefasta i va causar una explosió i un gran incendi. Un vaixell pesquer va donar l’alarma ahir al matí, i immediatament la Guàrdia de Costes va començar les operacions de rescat. Ahir al vespre s’havia aconseguit salvar 155 persones. Més de 250 continuaven desaparegudes i els cadàvers, entre els quals n’hi havia de nens i de dones embarassades, arribaven al centenar.