Girona acollirà un periodista egipci perseguit al seu país

Ho farà dins el programa ‘Escriptor acollit' del PEN català i l'adhesió a la Xarxa Internacional de Ciutats Refugi. Amir Ali, que té 29 anys i ha patit amenaces d'integristes islàmics, arribarà a l'octubre.

Avui, Jordi Camps i Linnell, 24-09-2013

Es diu Amir Ali, té 29 anys i és un periodista i bloguer conegut pels seus punts de vista seculars i els seus escrits crítics sobre l’islam i les altes autoritats religioses d’Egipte. Ha treballat per a Al – Ghad, el diari de l’oposició al govern de Mubàrak que va ser clausurat per les autoritats, i, segons la informació recollida pel PEN Internacional, Ali ha estat sotmès a assetjament tant de les mateixes autoritats egípcies com d’extremistes islàmics –en particular, musulmans salafistes– des de l’any 2005.

Va fugir d’Egipte i actualment viu a les Canàries, però ara, arran de la recent adhesió de Girona a la Xarxa Internacional de Ciutats Refugi (Icorn), que coordina el PEN Internacional, Amir Ali arribarà a la ciutat d’aquí a unes setmanes per establir – s’hi almenys un any. El conveni, que ahir van oficialitzar l’alcalde, Carles Puigdemont, i representants tant del PEN català com de l’internacional i l’Icorn, li donarà dret a asil i a un sou, i se li proporcionarà habitatge durant un màxim de dos anys.

Amb aquest acolliment, Girona esdevé una nova Ciutat Refugi i s’afegeix a la llista de més de 40 ciutats membres d’una xarxa internacional (International Cities of Refugee Network) que dóna asil a escriptors i intel·lectuals amenaçats i perseguits pels seus ideals.

Asil, no: “intercanvi”

L’alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va recordar sobre l’adhesió al programa: “Entrem a formar part d’una xarxa que ens fa créixer i que també forma part del nostre passat, perquè nosaltres també hem estat emissors d’escriptors refugiats –en referència als anys foscos de la repressió franquista–.” Puigdemont també va voler remarcar que amb aquest asil Girona hi surt guanyant: “Ens fa créixer com a societat.”

En la mateixa línia, la presidenta del PEN català, Carme Arenas, va destacar que el programa no s’ha de concebre “només com una acollida, sinó també com un intercanvi d’experiències”. “És una gran oportunitat perquè intel·lectuals i escriptors amenaçats i perseguits també aportin una mirada diferent a aquells llocs on reben acolliment”, va subratllar. En l’acte, també hi havia Elisabeth Dyvik, directora de programes de l’Icorn, i el president del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Internacional, Josep Maria Terricabras.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)