Després d’una dècada d’arribada ininterrompuda de població forana, el nombre de residents estrangers ha disminuït a Catalunya, sobretot en els últims tres anys. Els alts índexs d’atur han provocat que les aventures fora de les nostres fronteres hagin crescut respecte a anys anteriors. Aleshores, però, Catalunya s’està convertint en terra d’emigrants? Malgrat el que podria indicar la lògica, els estudis sobre la qüestió indiquen que això, de moment, no està succeint.

Segons dades del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB, des de l’inici de la crisi econòmica, entre els anys 2008 i 2011, hi ha hagut, certament, un increment important de l’emigració a Catalunya, i també s’ha registrat una davallada de la immigració: en total, 651.382 persones abandonaven el Principat, mentre que el nombre de nouvinguts havia estat de 780.932.

Aquestes dades disponibles desmenteixen, ara per ara, un canvi de paradigma migratori que convertiria Catalunya en un país d’emigració. En el conjunt del període, la immigració no només ha seguit sent més nombrosa que l’emigració, sinó que en els fluxos que tenen com a origen Catalunya i que es dirigeixen a l’estranger, el flux migratori de les persones autòctones és un dels que menys volum registren.

Concretament, 19.545 catalans autòctons han marxat del Principat entre els anys 2008 i 2011, fet que representa, només, el 3% de les emigracions des de Catalunya. De les quals, a més, hi ha una proporció molt elevada de fills d’immigrats i d’estrangers que van obtenir, al seu moment, la nacionalitat. Per exemple, els llatinoamericans hi poden accedir al cap de dos anys de residència.

Gran part de les emigracions provenen dels catalans estrangers, ja que molts dels que van venir a la recerca d’una oportunitat laboral han tornat al seu país d’origen, o bé han posat rumb cap a una altra nació europea amb més estabilitat econòmica. Segons Carles Bertran, responsable de l’àmbit migratori de Comissions Obreres (CCOO), aquestes emigracions són temporals, atès que giren al voltant de la falta de feina. “Quan comenci la recuperació, Catalunya tornarà a necessitar mà d’obra estrangera”, assenyala.

Malgrat que la majoria de les persones que parteixen de Catalunya són estrangers, la població forana, que es va multiplicar per cinc entre el 2000 i el 2008, s’ha mantingut força estable fins a l’actualitat. Així ho assenyala un estudi de la Càtedra Repsol de Competitivitat i Desenvolupament Regional de la Universitat de Lleida (UdL), que demostra que, tot i els alts índexs d’atur, el retorn als països de procedència ha estat testimonial. Si fa tretze anys els ciutadans d’origen forà representaven el 2,9% dels padrons, ara aquesta quantitat ha pujat fins al 15,3%, que equival a 1.154.477 persones. Tot i així, des del 2010 s’ha registrat una lleugera baixada, que la investigació atribueix, en part, a les nacionalitzacions.

Pel que fa a les nacionalitats, les dades analitzades mostren algunes diferències amb les del conjunt de l’Estat. Els marroquins són el primer contingent d’estrangers a Catalunya, on representen el 20,4% de la població forana, mentre que a Espanya corresponen al 14%. El segon grup són els romanesos, amb el 9% del total (15,7% a l’Estat espanyol). D’altra banda, el Principat concentra el 76% dels gambians, el 57% dels pakistanesos, el 53% dels indis i el 50% dels hondurenys.