Probablement poques de les 250.000 persones que l’agost del 1963 van prendre els carrers de la capital nord – americana en defensa dels drets civils haurien imaginat que, cinquanta anys després, els Estats Units tindrien un president i un fiscal general negres com Martin Luther King. “Amb tot, encara ens manifestem”, va dir ahir l’activista a favor dels drets civils Julian Bond.

Milers de persones, unes 100.000 segons els organitzadors, es van tornar a reunir a Washington, a l’ombra del memorial al president Abraham Lincoln, en un exercici que va sobrepassar la nostàlgia per reclamar acció. Els congregats es van manifestar amb el lema Acció nacional per fer realitat el somni amb l’objectiu de cridar l’atenció sobre qüestions com ara l’ocupació, el dret de vot, la violència armada, els drets de les dones i la reforma migratòria. Així, líders de diferents organitzacions de defensa dels drets civils van retre homenatge al reverend King amb el recordatori que cal seguir lluitant pels drets que ell va defensar, sense obviar les noves demandes candents.

“No és moment per a la nostàlgia ni per congratular – se: el viatge no s’ha acabat; podem fer més”, va afirmar Martin Luther King III, fill del reverend, des del mateix escenari on el seu pare va parlar cinquanta anys enrere. “El meu pare va somniar en una nació en què els seus fills fossin jutjats pel caràcter, no pel color de la pell. Però les llàgrimes de la mare de Trayvon Martin ens recorden que la pell encara és motiu d’arrestos, registres i fins i tot assassinats”, hi va afegir, en un contundent discurs en què va demanar noves lleis a favor del control d’armes, més i millor educació i estima per als ciutadans discriminats.