Les últimes eleccions municipals a Salt van anar precedides d’un període tumultuós al municipi, amb alarmants episodis de conflicte social, al voltant d’una alta sensació d’inseguretat. Aquest fet va condicionar els programes, de manera que la falta de cohesió social, la inseguretat i la pobresa, entre altres factors, es van convertir en els enemics a batre per aconseguir la pau social. Les polítiques havien de ser transversals. Per una banda, l’habitatge: la lluita contra els pisos ocupats il·legalment, el suport a persones que no poden assumir el pagament de les hipoteques, l’ajuda a les comunitats –moltes estan desestructurades i són incapaces d’autogestionar – se–, etcètera. Per l’altra banda, l’economia: la lluita contra l’atur i contra la baixa formació de la població… També calien accions per regular l’alt flux d’immigrats arribats en els últims anys, molts de països en vies de desenvolupament, i que no facilitava, a parer del govern presidit per Jaume Torramadé (CiU), la integració dels nouvinguts a l’estil de vida europeu. La crisi i la falta de formació apuntada van fer que els índexs d’atur entre alguns col·lectius de Salt estessin molt per sobre de la resta de la població, cosa que accentuava els desequilibris socials. L’existència d’alguns delinqüents multireincidents incrementava el nombre de furts i robatoris i, per tant, la sensació d’inseguretat.

Un dels projectes més originals i que més han triomfat dels que ha endegat l’equip de govern és Passadissos nets i segurs. Amb aquest projecte, previ acord amb els veïns, la policia pot patrullar per les àrees comunes de les comunitats, fet que ha incrementat la sensació de seguretat. També s’han instal·lat noves càmeres de vigilància als carrers del poble. Una millor coordinació dels diversos cossos policials, i el treball fet amb la judicatura –tasca ja iniciada durant el darrer mandat del PSC– va permetre l’expulsió de diverses persones que acumulaven centenars de petits delictes.

Probablement, la gestió més feixuga d’aquests dos anys de mandat ha estat per als serveis socials, que han hagut d’afrontar veritables drames personals, com ara famílies amb nens petits, sense ingressos i sense llar. En aquest sentit, l’habitatge és el camp en què es troba a faltar més col·laboració entre les diverses administracions i els agents socials. Les entitats bancàries, per exemple, no faciliten informació de les execucions hipotecàries que volen fer, ni posen a disposició del municipi els pisos buits que tenen ni denuncien els pisos de la seva propietat que estan ocupats il·legalment. Les oficines d’habitatge i de serveis socials de Salt s’assabenten dels desnonaments si els veïns els ho van a dir, sovint tard per actuar. Tot i així, asseguren, en els casos que coneixen sempre s’ha trobat una solució o una altra, tot i que de vegades no ha satisfet els veïns desnonats o la PAH, que ha estat molt activa i reivindicativa a Salt. Les relacions entre les persones que dirigeixen la PAH de Girona i l’Ajuntament no són gens bones. Aquest fet dificulta l’eficiència del servei. La mediatització de la PAH a Salt va arribar al seu punt àlgid el març d’aquest any, quan va ocupar un bloc de pisos al carrer Doctor Castany. Sobre el bloc ocupat ara hi ha una ordre de desallotjament.

El govern ha fet una polèmica modificació del pla general, que intenta regular els espais on es poden fer centres de culte al municipi. Segons el govern, servirà per tenir una normativa clara i, per tant, exigir – ne l’acompliment. Per alguns opositors, obre la porta a la proliferació de centres religiosos al centre.

Hi ha pendent també el desenvolupament del Vallvera – Sitjar i Marroc, que permetria ampliar la superfície industrial i comercial al municipi, molt escassa. No és cap secret que el govern aspira a atraure alguna empresa de referència, com Ikea.