Cécile Kyenge, una metgessa d’origen congolès, va ser nomenada fa quatre mesos ministra d’Integració i es va convertir així en la primera persona negra a ser titular d’una cartera ministerial a Itàlia. Des de llavors, el color de la seva pell ha estat objecte d’atacs constants de l’extrema dreta i del partit xenòfob Lliga Nord. El govern italià, tot i mostrar – se “avergonyit” i denunciar que la situació és “molt greu”, no ha actuat amb contundència per frenar les envestides en contra de la ministra, que continuen produint – se diàriament i que incomoden una gran majoria d’italians.

Ahir, durant la presentació del pla nacional contra el racisme, Kyenge va posar un ultimàtum a la Lliga Nord: o para els atacs xenòfobs en contra seu, o ella no assistirà dissabte que ve a la festa anual del partit, on havia estat convidada sorprenentment per a molts. Per la ministra, els atacs han superat qualsevol límit de civilitat i, en aquest context, la seva voluntat de diàleg amb els leghisti no té sentit. “Els últims episodis protagonitzats per la Lliga els considero intolerables”, va dir Kyenge, que hi va afegir: “Qui té idees diferents ha de confrontar – se en el terreny de les idees, i no amb numerets com el d’ahir a l’Ajuntament de Cantù.”

El “numeret” al qual es referia Kyenge el van protagonitzar dilluns dos regidors de la Lliga Nord que, en un ple de l’Ajuntament de Cantù –una ciutat al nord de Milà– al qual estava convidada la ministra, van abandonar la sala just abans de la intervenció d’aquesta.

El cas que va tenir més repercussió mediàtica va ser, però, la comparació de la ministra amb un orangutan feta per Roberto Calderoli. Aquest dirigent de la Lliga Nord ocupa, per tercera vegada, el càrrec de vicepresident del Senat. El primer ministre italià, Enrico Letta, arran de l’escàndol que va provocar la comparació, va “aconsellar” al polític leghista que dimitís. Però Calderoli va dir: “Ni parlar – ne, de dimitir”, i la qüestió es va donar per tancada amb un simple “ja li enviaré un ram de flors”.

A molts italians els avergonyeix tenir un vicepresident del Senat com Calderoli, que fa alguns mesos havia proposat que els autobusos del nord tinguessin seients diferenciats en funció del color de la pell: uns per als blancs i uns altres per a tota la resta de “races inferiors”. Un polític que anima la gent a passejar – se amb porcs pels solars destinats a la construcció de mesquites per “infectar el terreny” i que durant el Ramadà reparteix embotits.

Així mateix, a molts catalans els indigna el fet que, per justificar l’existència d’una nació inventada fa poc per aquests personatges, la Padània, s’embruti el nom de Catalunya i de la seva lluita per l’autodeterminació. En molts mítings de la Lliga Nord s’anomena l’independentisme català i se’l presenta com a “moviment germà”, i es dificulta així la comprensió de la realitat catalana a la majoria d’italians.