La discriminació a l’hora d’accedir a discoteques i bars de nit és una realitat incontestable que tothom ha viscut en algun moment, i que lamentablement s’ha anat normalitzant com un element quasi intrínsec de l’oci nocturn. Però hi ha casos que superen els límits i que et fan adonar de la gravetat d’aquesta situació. La discriminació és una pràctica que, si ja és baixa i poc edificant quan se centra en la indumentària, esdevé absolutament repulsiva èticament quan ataca característiques personals com ara l’opció sexual, la discapacitat o l’ètnia. Així, emparats rere un ús fraudulent del concepte de dret d’admissió, trobem múltiples casos completament il·legals de sexisme, homofòbia, racisme i xenofòbia en la nit gironina.

Fa unes setmanes des de la CUP de Girona vam iniciar una campanya que, combinant la denúncia amb l’assessorament i la sensibilització, vol implicar tant associacions i persones a títol individual com establiments compromesos amb un model d’oci no discriminatori. Una iniciativa que, en definitiva, pretén introduir públicament un debat que massa vegades ha restat silenciat rere desenes de casos anònims que, per desconeixement o per por, no són denunciats.

En general la campanya ha tingut molt bona rebuda, especialment entre els col·lectius més afectats per aquesta problemàtica. Però també ha rebut crítiques, és clar. D’una banda, per part dels empresaris del sector, que neguen que existeixi cap tipus de discriminació. I de l’altra, per part d’algunes veus que s’han centrat més a criticar la manera com hem enfocat la campanya i les accions simbòliques que hem promogut per denunciar determinats locals, que no pas a intentar comprendre la magnitud del problema i fer pinya amb les persones i col·lectius que intentem fer – hi front. Tal com van les coses, qui posi fi a aquesta situació no serà la justícia a partir d’algunes denúncies que en la majoria de casos queden en no res, com tampoc els propietaris dels grans locals per voluntat pròpia. Nosaltres de moment hi hem posat el nostre gra de sorra, però finalment la superació d’aquestes dinàmiques excloents i uniformitzadores, i l’avenç cap a un model d’oci respectuós, que sigui un motor de cohesió i inclusió social, és responsabilitat de tothom.