L’emigració espanyola al nord d’Europa s’ha doblat amb la crisi. L’OCDE posa xifres, en un informe, a aquesta diàspora econòmica, sobretot de joves que fugen de l’atur: dels 32.000 ciutadans (només de nacionalitat espanyola, sense comptar els estrangers) que van abandonar l’Estat el 2007 s’ha passat a 72.000 emigrants el 2011.
Això és com si una ciutat sencera de la mida de Manresa o de Vilanova i la Geltrú desaparegués del mapa. Només Grècia ho supera, segons els càlculs del club dels països més desenvolupats del món.

Rescatats i rescatables, és a dir els països PIIGS (Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia i Espanya), han vist l’emigració disparar-se un 45% en només dos anys, entre el 2009 i el 2011. “Aquesta fuga de cervells tindrà conseqüències a llarg termini”, alerta el secretari general de l’OCDE, el mexicà Ángel Gurría. Marxen sobretot a la Gran Bretanya i a Alemanya, que el 2011 van rebre 166.000 treballadors europeus. Només l’any passat, 34.000 grecs i 28.000 espanyols van fer les maletes per buscar feina en empreses alemanyes, un augment del 73% i del 50% en només un any. També el nombre de portuguesos i d’italians que van provar sort a Alemanya l’any passat va créixer un 50% i un 35%, respectivament.

Però no tots troben feina a l’altra riba del Rin. Segons l’oficina d’estadística alemanya, l’1 de gener hi havia a Alemanya 5.158 espanyols aturats, un 20,4% més que fa un any. També Bèlgica i els Països Baixos estan rebent gairebé el doble d’immigrants del sud d’Europa que abans de la crisi, 15.000 i 12.000 només el 2011. En els darrers mesos aquesta tendència encara s’hauria accentuat i, tot i que no té encara dades definitives, l’OCDE avança que només en els primers nou mesos del 2012 ja eren 55.000 els ciutadans de l’Estat espanyol que havien marxat. I això són només ciutadans de nacionalitat espanyola: si s’hi afegeixen els estrangers, que són els més afectats per la crisi i se’n tornen als seus països d’origen o continuen el seu viatge ara més al nord, el total d’emigrants registrats l’any passat s’enfila fins als 420.000.

Des de la Fundació Primer de Maig de CCOO avisen que bona part de la immigració no aflora, perquè els espanyols que emigren a altres països de la UE, aprofitant la lliure circulació de treballadors, “tenen molt pocs incentius per donar-se d’alta en els registres consulars” (és a dir, que se’n van a viure a un altre país però no avisen el consolat). El sindicat rebutja “el mite que els que emigren són només joves molt qualificats que busquen feina a Alemanya”: a causa de la “barrera idiomàtica” prefereixen intentar-ho a la Gran Bretanya o a França. I tot i que estan més formats que els de l’anterior onada migratòria dels anys setanta, també n’hi ha molts que, com deia l’exconseller Francesc Xavier Mena, “agafen el primer vol a Londres i a servir cafès”. “La demanda de mà d’obra als països d’acollida és molt diversa pel que fa als nivells de qualificació requerits”,
asseguren des de CCOO.