“Jo també vaig fer la meva revolució”

La seva és una història d'emigració i retrobament, una lluita per viure de la passió pel ball i un intent de buscar la inspiració en un poble com Vidreres, del qual no havia sentit a parlar mai.

Avui, 23-06-2013

Potser és una persona desconeguda mediàticament, i encara que a Joan Pérez i Gras no li agrada la popularitat ha viscut una vida plena que l’ha portat d’Alcoi a Buenos Aires i, després d’estades al Madrid de la
Transició, va aterrar a Vidreres, on va crear la primera escola de ball clàssic i va acabar la vida laboral com a quiosquer.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)