Coneixem les dificultats per avançar en la construcció europea, sabem que la crisi econòmica ho enreda tot i fa que es radicalitzin posicions ideològiques que modifiquen o, més ben dit, pretenen modificar la realitat europea, alterar l’equilibri dels partits que impera a Europa. Així, veiem que els partits d’extrema dreta, en diferents estats, com ara França, Hongria i d’altres, fan propostes antieuropees, basades en un nacionalisme estatal intransigent i de caire xenòfob. I tenim també un partit al Regne Unit, el Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP), que amb el seu carismàtic líder, Nigel Farage, ha fet forat en les darreres eleccions britàniques i que es postula com a una referència real per a l’electorat; i tot això amb un discurs ultradretà, antieuropeu i, en alguns moments, xenòfob. Tot plegat ha trasbalsat d’alguna manera la controlada però evident sensació antieuropea dels britànics, despertant consciències, fins al punt de proposar un referèndum per plantejar – se sortir de la UE. Sabem la postura dels diferents governs britànics respecte de la UE, basada en les relacions comercials i econòmiques, però posant el fre en la construcció política. Però és molt diferent aquesta postura, la de plantejar un referèndum que podria significar la sortida de la UE, en un moment, per cert, en què dintre del territori britànic una part, concretament a Escòcia, es planteja la possibilitat de sortir del Regne Unit. A veure si, d’aquí uns anys, veiem una UE amb Escòcia com a nou estat membre i amb el Regne Unit, sense Escòcia, fora de la UE. Esperem que no, però en política tot és possible. Sigui com sigui, la veritat és que aquestes posicions polítiques extremes, trasbalsen l’equilibri dels estats de la UE i, d’alguna manera, afebleixen el projecte europeu, tant en la vessant interna, generant conflictes en els estats on són forts, com externa, dificultant un posicionament polític clar i comú de tots els estats de la UE de cara al món. El mandataris europeus haurien de tenir altesa de mires i pensar en clau europea, deixant de banda els nacionalismes estatals, amb la finalitat de fer una UE forta i cohesionada, això sí, respectant la identitat de cada territori. Aquest és el projecte més adequat per a la UE, tant de cara al futur, com per sortir de la crisi actual. Així, per als ciutadans de la UE, el més adequat és disposar d’una UE forta políticament, amb cohesió econòmica i respectant la diversitat interior. És el moment de convèncer el Regne Unit que no té sentit, en el moment que vivim, optar per solucions al marge de la UE. Independència, sí, però dintre de la UE. Ara és l’hora d’una Unió Europea que respecti les voluntats interiors, però que impulsi la cohesió exterior, que faci front a les grans àrees econòmiques i polítiques que es configuren al planeta, com són la Xina, l’Índia, el Brasil, Sud – àfrica, els mateixos Estats Units i d’altres. En definitiva, la Unió Europea, com més gran, millor!