Els turistes que visitaven ahir la sumptuosa basílica de Notre – Dame de París es van endur una dramàtica sorpresa quan Dominique Venner, un historiador i escriptor francès de 78 anys, va suïcidar – se d’un tret pels volts de les quatre de la tarda. La catedral, que en aquell moment acollia prop de 1.500 persones entre fidels i turistes, va ser evacuada perquè la policia pogués intervenir – hi.

L’escena que es van trobar els sanitaris i membres de seguretat que van anar al lloc dels fets va ser la del cadàver de Venner amb el cap perforat davant l’altar major de l’església. Segons el relat dels testimonis, aquest historiador, vinculat als moviments d’extrema dreta, va entrar com algú qualsevol a la basílica, va rodejar l’altar de la catedral i allà es va disparar un tret a la boca. Cap proclama, cap crit va sonar abans del suïcidi, ni una paraula de reivindicació.

La notícia es va escampar per París durant la tarda, així com els rumors sobre l’estranya mort d’aquest antic membre del grup terrorista Organització Armada Secreta (OAS), molt actiu els anys seixanta. Membre destacat dels moviments d’ultradreta francesa, era una de les figures més bel·ligerants contra la concessió del dret al matrimoni homosexual i contra els moviments migratoris que, en les seves paraules, estan “islamitzant” França. L’origen dels rumors que vinculen el suïcidi amb les seves simpaties polítiques era en el seu blog personal, on ahir al matí va publicar un article titulat La manifestació del 26 de maig i Heidegger, en el qual avisava del risc d’una “França sotmesa al poder dels islamistes”.

En el text barrejava proclames racistes amb propòsits homòfobs i animava els manifestants que dissabte vinent sortiran al carrer contra la llei que valida el matrimoni homosexual a cridar la seva “impaciència” i la seva “còlera”. Com a postdata, demanava gestos grandiloqüents per despertar consciències davant el que considera la degeneració de la República. “Sens dubte, seran necessaris nous gestos, espectaculars i simbòlics, per sacsejar les somnolències, agitar les consciències anestesiades i despertar la memòria dels nostres orígens”, escrivia Venner poques hores abans de suïcidar – se. “Entrem en uns temps en què les paraules s’han de fer autèntiques amb fets”, afegia després, i demanava a la dreta francesa que “no limiti el seu combat al rebuig al matrimoni gai”. Amb el seu espectacular suïcidi ha aconseguit, com a poc, publicitat i seguici, fins al punt que ahir a la tarda un grup d’un centenar de militants d’extrema dreta van tributar – li un homenatge a les portes de la basílica.