El Festival de Canes va viure diumenge a la nit, en una sessió de gairebé quatre hores de durada, el moment possiblement més important de la present edició del festival: la projecció de Le dernier des injustes (L’últim injust), un document i una lliçó de història a través del cinema que Claude Lanzmann tenia pendent de realitzar des de feia quaranta anys. El cas és que mentre començava a gestar Shoah, documental d’unes vuit hores de durada reconegut com l’obra cinematogràfica més valuosa que testimonia el genocidi jueu als camps d’extermini, Lanzmann va entrevistar a Roma, l’any 1975, el rabí Benjamin Murmelsteim, l’últim president del Consell Jueu de Theresienstad, que els alemanys van mostrar com un “gueto modèlic” a partir del moment en què Hitler, amb cinisme, va afirmar que havia regalat als jueus aquesta antiga fortalesa del segle XVIII construïda a seixanta quilòmetres de Praga.

Quan Lanzman va muntar Shoah, memòria tràgica de l’extermini revelada l’any 1985, no va trobar – hi lloc per a Murmelsteim, sobre el qual pesava l’acusació de traïdor i col·laboracionista per part de molts jueus. Quaranta anys després d’entrevistar – lo, doncs, Lanzmann mostra la defensa de Murmelstem a L’últim injust, com el rabí s’anomenava irònicament en referència al fet que, pels jueus, el “just” és qui els ajuda a sobreviure a les persecucions. Mulmersteim es defensa definint – se com un Sancho Panza que, sense fer quixotades, va aprofitar totes les possibilitats –com ara negociar amb Eichmann, executat l’any 1961 a Israel, l’emigració de 121.000 jueus, i evitar la liquidació del gueto acceptant mostrar la seva mentida– per salvar dels nazis tantes persones com va poder.