Sentència històrica. Un tribunal penal de Guatemala ha condemnat el dictador Efraín Ríos Montt, que va governar de facto el país entre el març del 1982 i l’agost del 1983, a 80 anys de presó –50 per genocidi i 30 per crims contra la humanitat– com autor d’un “extermini” que buscava l’“aniquilament” de l’ètnia ixil, una de les 22 ètnies d’origen maia que habiten a Guatemala.

Una sentència exemplar perquè és la primera vegada en la història que un excap d’estat és declarat culpable de genocidi al seu propi país. Aquesta resolució, però, no tanca el procés. El futur del dictador està lligat als recursos d’apel·lació que els seus advocats ja han anunciat que presentaran en els pròxims dies.

En conèixer la decisió del tribunal, Ríos Montt va qualificar el procés de “xou polític internacional” i va afegir que se l’havia condemnat “sota supòsits que no tenien cap mena de fonament”. “No és un judici imparcial”, va concloure el militar, que va acusar el tribunal d’haver dictat una sentència esperada per interessos estrangers. La sentència, que va donar – se a conèixer ahir a la matinada hora catalana, revoca l’arrest domiciliari al qual estava sotmès des del gener del 2012 i obliga a l’immediat empresonament del dictador, que va vas ser conduit directament del tribunal a la presó. Concretament, l’expresident de Guatemala, de 86 anys, va ser condemnat per la mort de 1.771 indígenes ixils, el desplaçament de 29.000 més i la violació sistemàtica de dones per part de tropes sota les seves ordres. “L’acusat Ríos Montt va tenir coneixement de tot el que estava passant. Com a cap d’estat era responsable de l’estratègia militar contra els ixils”, va sentenciar la presidenta del tribunal, la jutgessa Jazmín Barrios.

Segons la sentència, els plans no van ser només dissenyats i executats amb una estratègia de terra cremada, que va incloure l’ús d’avions i el llançament de bombes des de l’aire, sinó que va utilitzar la violació de dones i la fam “com estratègia de guerra”. “Es van arrasar pobles, cremar habitatges i matar la gent”, va dir la jutgessa, segons la qual l’exèrcit va considerar part de la guerrilla els indígenes, raó per la qual va posar en marxa els plans Victòria 82 i Operació Sofia.