Immigració. Aquesta va ser la paraula publicitària clau del discurs de la reina, la tradicional cerimònia que es va celebrar ahir i amb què s’obre el curs polític britànic. Elisabet II va llegir davant de diputats i pars, com si fos un ventríloc avantatjat, les disset lleis principals –catorze de noves, una que s’arrossega de l’any passat i dos projectes mig embastats– que el govern de coalició que presideix el conservador David Cameron vol presentar perquè les dues cambres les aprovin al llarg dels pròxims 365 dies. Un programa amb què comença la segona meitat de la legislatura i en què cal mesurar molt bé l’impacte electoral que l’any 2015 podrà tenir, en les eleccions generals, qualsevol de les iniciatives que el gabinet britànic endegui els pròxims mesos.

En els temps que corren, quan al Regne Unit es parla d’immigració s’està parlant de restriccions, barreres, reducció de prestacions i drets als estrangers, i tot un seguit de normes que tenen més a veure amb una accentuació de la xenofòbia i una tendència a l’aïllacionisme que no pas amb el tradicional esperit d’acollida que les illes britàniques han brindat a tothom al llarg de la història.

Així, el govern de Cameron vol retallar les xifres d’immigrats, especialment aquells que arriben procedents de la Unió Europea, entre altres maneres, endurint l’accés als serveis públics de salut, semblant al que s’ha fet a l’Estat espanyol, i fins i tot passant les factures de les atencions mèdiques dispensades als estats d’on siguin originaris els ciutadans que les necessitin.