En silenci i exhibint fragilitat, Beate Zschäpe, l’única supervivent del grup alemany Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU), presumpte responsable de deu morts –vuit dels quals d’origen turc–, va comparèixer ahir davant el jutge a Munic en l’obertura del procés contra una organització que ha posat en qüestió l’efectivitat de la policia a l’hora de perseguir cèl·lules neonazis. En una maniobra dilatòria, els seus advocats van demanar la suspensió del judici al·legant parcialitat d’un dels magistrats del tribunal. La sessió, seguida per molts mitjans de comunicació i amb protestes a la porta, es va suspendre fins dimarts de la setmana vinent.

De 38 anys, Zschäpe va aparèixer amb els braços encreuats i mostrant serenitat, amb un aire juvenil que contrasta amb la imatge d’“encarnació del mal” de què parlen els mitjans alemanys, en la primera sessió d’un dels judicis contra neonazis més importants des del final de la Segona Guerra Mundial a Alemanya.

El procés inclou, a més de Zschäpe, quatre presumptes col·laboradors de la cèl·lula, que hauria mort, a part dels immigrants turcs, un de grec i un policia entre el 2000 i el 2007 sense que les forces de seguretat ni sospitessin que el mòbil dels assassinats era l’odi xenòfob.

El coneixement de l’existència del grup va sortir a la llum per casualitat quan Zschäpe es va lliurar a la policia després de cremar la casa de Zwickau (a l’est del país) on havia conviscut amb els altres dos membres de l’NSU, Uwe Böhnhard i Uwe Mundlos. Tots dos van aparèixer morts quatre dies abans en una caravana, fet que es va considerar un doble suïcidi de dos delinqüents assetjats per la policia després d’atracar un banc –que era la manera com es finançaven–. La mateixa encausada va difondre abans d’entregar – se vídeos en què es feia mofa dels assassinats. L’NSU fins i tot va cometre el 2001 i el 2004 dos atemptats amb bomba a Colònia.