Quan va fer servir el seu últim eufemisme sobre l’emigració forçosa, la ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, va rebre per totes bandes. Fa mal que parlin de “mobilitat exterior” quan un jove es veu obligat a anar – se’n a l’estranger per no veure’s abocat al drama de l’atur. De tota manera, la globalització ja ens porta un tràfic incessant de mercaderies d’una punta a l’altra del món, i no ens sembla un fenomen gens estrany. Si ho fan els productes, les persones també poden ser objecte d’aquesta mobilitat, a la recerca de feina digna. Entrem en una nova era en què és difícil mantenir les arrels familiars.