Encara està vigent 10 anys després de la seua publicació, un reportatge bastit per la periodista Tere Rodríguez i fet públic al setmanari El Punt del País Valencià de diumenge 27 d’abril de 2003.

La gran majoria de peticions d’asil que es cursen, son denegades per l’Administració a pesar de la intensa persecució política, lingüística o ètnica que pateixen alguns dels sol·licitants.

“La protecció Internacional es basa en el principi que no s’ha d’obligar a ningú a regressar, en contra d ela seua voluntat, a un país on la seua vida o la seua llibertat puguen córrer perill per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinions polítiques”, segons explica el libre “La situación de los refugiados en el mundo: el desafio de la portecció” publicat per l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats /ACNUR).

Amb aquest principi general, són centenars les persones que han demanat la condició de refugiat al País Valencià durant els últims deu anys, però no tots els sol·licitants han aconseguit superar un procés que de vegades s’allarga més del que es considera en la legislació vigent.

Interpretació pobra

Actualment, la llei espanyola no estableix cap diferència entre els refugiats i els asilats. Abans, però, l’asil era una concessió que podia atorgar l’Estat sense que la persona haguera de fer un procés administratiu. Si el feia, l’Administració contestava positivament, obtenia la condició de refugiat i en pau. Hui dia, i malgrat el transcurs de 10 anys des que la periodista Tere Rodríguez va publicar l’article al setmanari El Punt del País Valencià, només es pot aconseguir aquest dret, per la via administrativa o si no és possible, per via judicial.

Una vegada la persona sol·licitant ha obtingut aquest “privilegi” ja té dret a l’asil, és a dir, a la protecció internacional davant el seu país d’origen.

Causes generals

Les causes per les quals les persones demanen l’asil, tenen molt a veure amb la situació mundial i els conflictes internacionals.

D’exemples n’hi ha molts, però potser el que més s’ha reproduït al territori valencià en els últims anys és el dels refugiats colombians, al menys fins al 2012.

Expedients llargs

La majoria dels expedients que es presenten per a sol·licitar la condició de refugiat es troben amb un complex treball de comprovació.

La resolució de cada cas és diferent. Per exemple, una persona que ha fugit de Cuba per motius polítics i ha sigut un fort activista amb militància i pertinença a grups de l’oposició, té més possibilitats que se li reconega la condició de refugiat que no a una altra que també ha fugit pel mateix motiu però que no ha tingut una participació tan activa. En aquest últim cas, l’Administració normalment desestima la concessió d’asil.

En qualsevol cas, l’Administració intenta verificar que els motius al·legats pel demanant són certs. A l’Oficina d’Asil i Refugi, cada departament s’encarrega dels diferents països i són aquests els que normalment posen molts inconvenients per a certificar amb documents allò que el sol·licitant expressa en l’expedient. És per això que el procés s’allarga eternament.