El pare de Guillem Agulló, ho ha dit per activa i per passiva que no li desitjava la mort a l’assassí del seu fill, sinó que visquera molts anys perquè patira i s’adonara del mal que havia fet. Inclús, en un exercici pedagògic el pare de Guillem Agulló confia que l’acusació particular, exercida per l’Ajuntament de Burjassot, recorde el jutge que Cuevas “va assassinar un jove que tenia la vida per davant, una vida molt més gran que la d’aquest criminal que només pensa a pegar pallisses a immigrants i homosexuals”.

Quan qui subscriu feia classes de Filosofia i d’ètica a l’Institut, a l’ESO i Batxillerat, sovint eixia a debat la pena de mort. Jo defensava arguments contraris a la pena capital. Sempre hi havia alguns alumnes que sovint defensaven la pena de mort, de vegades, em preguntaven què pensaria sobre aquest tema si mataren a un fill meu. Jo deia que, volia pensar que les meues conviccions contra la pena de mort eren tan fortes que inclús en un cas així, tan extrem, poguera mantenir – les sòlidament. No obstant, esperava que l’estat fera justícia, perquè si no potser que les meues conviccions trontollaren. I en aquest cas, inclús preferia mantindre les meues conviccions contràries a l’assassinat. No obstant, si m’apuraren, potser pensaria com Michel Foucault, i més que suplicar – li a l’estat que matés a l’assassí, si tinguera forces i possibilitats, cercaria la justícia per la meua pròpia mà, com a últim recurs si haguera esgotat tots els passos previs. Em sembla excel·lent que el pare de Guillem Agulló no haja cedit a aquesta temptació o feblesa meua, tot i que hipotètica, de la ‘venjança’ per manca de justícia, inclús en el cas no s’haja fet justícia —per ara— de moment.

Confiem, que, —perquè no vença la injustícia ni la revenja, tot i que siga als tribunals de justícia europeus— es faça realment justícia i els assassins de Guillem Agulló paguen pel que feren. Trencaren la vida de Guillem Agulló i de la seua família, però han tingut la fermesa moral per a persistir i defensar la memòria del seu fill. I fer servir derrota mortal, per a sembrar les llavors de l’antifeixisme i de l’alliberament nacional del País Valencià i de tots els Països Catalans.

El pare del jove es va referir en una entrevista recent a l’anomenada operació Pánzer, pendent de juí, que va permetre desarticular el grup neonazi Frente Anti Sistema (FAS), principalment radicat al País Valencià. Entre els 18 imputats, hi ha l’assassí confés de Guillem Agulló, Pedro Cuevas, acusat de ser presumpte responsable de la fabricació d’armament per al grup en un taller clandestí. També hi ha imputats dos militars i un regidor d’España 2000 a Silla (Horta Sud).

Aquest dijous passat es compliren 20 anys que un grup de joves d’ultradreta va assassinar a Montanejos (Alt Millars) el jove independentista i antifeixista, Guillem Agulló. La família reclama reobrir un juí que va descartar el mòbil polític o ideològic en el crim i que va absoldre tots els considerats per l’acusació com a còmplices. Guillem Agulló, pare del jove, ha recordat en una entrevista les connexions entre l’assassí confés i l’extrema dreta. El condemnat va complir només 4 dels 16 anys de presó i posteriorment es va presentar en la llista electoral d’Alianza Nacional a Xiva (Foia de Bunyol).

No només el seu pare, molta més gent pensem que “hi ha motius per a reobrir el juí, una altra cosa és que tinguen la voluntat política de fer – ho”, ha assenyalat el pare de Guillem Agulló, que considera que mentre no es reòbriga el cas, “tenim més motius per a dir que hi ha complicitat de l’Estat en aquest assassinat, mentre no ho facen cada dia que passe en són més responsables”.

Segons la seua opinió, una reobertura del juí podria fer que es condemnara de manera efectiva tots els que podrien haver col·laborat en l’assassinat. El pare del jove denuncia que Agulló va ser envoltat per un grup de joves i finalment un el va apunyalar qui finalment es va declarar culpable i va ser condemnat.

La família recorda que el fiscal, en acabar el juí, va dir que el temps jutjaria aquell tribunal, “perquè era conscient de la manipulació d’aquell juí”, assegura el pare del jove. “I el temps ha donat la raó a tots els que pensàvem que va ser un assassinat polític i per ideologia, s’ha demostrat que Pedro Cuevas —autor del crim— està implicat en moviments neonazis amb estructures militars. Ningú no s’explica com armes de l’exèrcit espanyol van a parar a grups d’extrema dreta. Com és possible? Què està passant? Qui hi ha darrere de tot açò?”, es demana Agulló.

Molta més gent també ens ho preguntem i no entenem perquè l’extrema dreta assassina que tan de mal ha fet al País Valencià des de la dita “transició” fins ara, pot estar protegida i subvencionada per institucions publiques, que contracten els seus serveis en seguretat. I sembla que els encobreixen amb impunitat.

El pare del jove assassinat exposa que Guillem Agulló formava part d’un moviment incipient al País Valencià que s’estava configurant “com a moviment que estava ja reivindicant posicions nacionals, identitat pròpia dels valencians amb una identificació política amb Catalunya i els Països Catalans”. “L’Estat va apostar tant pel País Valencià perquè volien que pensàrem més en espanyol i menys en català”, assenyala Guillem Agulló. Amb això, segons sosté, “pensaven que s’anava a acabar tot el moviment i es complicaren la vida perquè no s’ha acabat”, conclou.

Aquest 11 d’abril, una concentració d’homenatge a la plaça Castelar de Burjassot, municipi on vivia Guillem Agulló, va recordar l’assassinat i va tornar a demanar justícia contra els nazis. Perquè és un greu dèficit democràtic que els assassinats esdevinguen impunes. Això els fa als nazis més violents, més perillosos, els envalenteix i amenaça la societat del País Valencià davant d’un estat espanyol que protegeix a aquests assassins, orats i sedents de sang que, que, en la seua ideologia nazi, els dóna igual matar al jove Guillem Agulló, cremar famílies d’immigrants turcs a Alemanya, com assassinar a l’illa d’Utoya (Noruega) unes desenes de joves d’ideologia socialista i antiracista.

S’han escrit novel·les sobre “La mort de Guillem” de Jaume Fuster, com li segaren la vida uns criminals terroristes, que val solts pels carrers volent fer més mal, s’han escrit articles, s’han escrit poemes, lletres de cançons com la d’Obrint Pas “No tingues por” (1995) que el jovent canta en comunió als concerts… “Hi ha morts que pesen cent anys”, com indica el títol de la novel·la de Tomàs Llopis, novel·la ubicada al segle XVII que marca el destí futur del nostre poble.

Com la de Guillem Agulló, sempre estarà en la memòria dels Països Catalans, en qualsevol lluita antifeixista. La gent es pregunta, com sóc capaç de lluitar, si l’haguéreu vist plorar, mai no l‘hauríeu oblidat. La lluita continua, ara igual com fa vint anys.