El novembre passat, el secretari d’estat de Comerç, Jaime García – Legaz, llançava la notícia que el govern estava estudiant un canvi en la llei d’estrangeria per tal de concedir el permís de residència a aquells estrangers que adquirissin habitatges de més de 160.000 euros. El tema va quedar en això, en un simple anunci, però va posar de manifest les ganes de fer un gest d’acostament cap a determinats col·lectius estrangers, bàsicament russos i xinesos, que en plena davallada dels compradors europeus escalen posicions.

Guifré Homedes, responsable de la firma Amat Finques, era precisament a Rússia quan l’executiu va llançar el globus sonda, i recorda que “la notícia va sortir a tots els diaris, es va generar molt d’interès”. Segons les dades del Consell General del Notariat, els russos ja són la tercera nacionalitat estrangera més activa en la compra d’actius immobiliaris a l’Estat, només al darrere de britànics i francesos, i entre aquests no només hi ha oligarques i multimilionaris que busquen xalets a la costa. “Molts són de classe mitjana – alta, vénen en família, busquen pisos d’entre 300.000 i 600.000 euros, i no només a la costa, sinó també a Barcelona, i per viure – hi”, explica Homedes. Amat Finques treballa associada amb firmes de Moscou i Sant Petersburg, i el mercat rus va representar el 27% de les operacions residencials tancades el 2012. Ara està a punt de tancar un acord amb una firma de l’àrea de Hong Kong per tal de captar nous compradors del gegant asiàtic. “Els xinesos vénen pensant en un actiu situat a Barcelona com a inversió i per poder enviar – hi els fills a estudiar”, explica.

Aquesta nova demanda estrangera en auge arriba animada pel clima, la qualitat de vida i el bon nivell dels serveis, però sobretot per l’oportunitat de trobar gangues arran de l’esclat de la bombolla immobiliària. Per això, el director del gabinet d’estudis de Pisos.com, Manuel Gandarias, creu que l’anunci de papers a canvi de la compra de pisos no va ser més que una operació de marca. “Els estrangers que poden comprar – se un pis de més de 160.000 euros ja tenen altres vies per aconseguir la residència, el que es volia era llançar la idea que ara és un bon moment per venir a comprar.” També opina així el soci director de Cat Real Estate, Nacho Castella, per a qui el veritable reclam per a aquesta nova demanda “són les bones oportunitats que ara es troben en el mercat residencial”.

Segons dades del Banc d’Espanya, el 2011 la inversió estrangera en immobles va créixer un 27% i, a falta de dades tancades del 2012, tot indica que l’evolució també serà positiva. Russos i xinesos encara són una peça petita en el global, però la seva projecció és enorme comparada amb altres mercats emissors molt més madurs. “Una porta d’entrada evident a aquesta inversió immobiliària pot ser el turisme; molts russos que vénen primer dos o tres estius en hotels després es compren la casa”, diu Gandarias. Per això no és estrany que cada cop més immobiliàries i bancs optin per imprimir els seus catàlegs en rus i també en xinès, i l’assistència a fires especialitzades de Moscou i Pequín comença a ser una cita obligada en l’agenda. També els organitzadors del Barcelona Meeting Point ja han obert el seu capítol especial destinat a atreure inversors russos i n’ha celebrat l’última edició aquest març a Benalmádena (Màlaga).

En aquest punt, els experts resten importància al fet que el govern modifiqui finalment la llei d’estrangeria per donar el permís de residència a canvi de comprar pisos, com ja fan altres països com ara els Estats Units, Irlanda i Portugal. “L’interès d’aquests compradors continuarà tant si es fa com si no”, afirma Homedes.