Al meu entendre, els problemes han de ser un analitzador per analitzar les causes i cercar les solucions adients. Sovint els problemes són complexos en un món globalitzat que habiten en un barri distintes procedències, orígens diversos i mentalitats inclús antagòniques. Però la interculturalitat, l’interés de comprensió d’uns amb els altres i el coneixement possibilita la convivència en una societat democràtica. Així com ajustar – se a les lleis i a les normes justes, entre elles com destaca Michael Walzer, l’adaptació a la llengua, lleis i normes del país d’arribada.

Al meu parer, el que esdevé estrany és que els qui destrueixen la democràcia, tornant – se en guardians i dictadors de la privatització de l’educació, la sanitat, emportant – se els diners a Suïssa i a paradisos fiscals, mentre penalitzen els immigrants, no deixen que aquells immigrants que habiten molts anys ací, entre nosaltres els valencians, puguen votar a les eleccions, ni a les municipals, no volen que aprenguen valencià – català, criminalitzen el que anomenen “turisme sanitari” quan es tracta de la mínima atenció sanitària universalitzable quan algú, siga immigrant o no, està malalt, etc. donen lliçons de “democràcia”, ciutadania i ordes que consisteixen en: “integra’t com nosaltres volem o fora”.

I ho diuen amb amenaces, xantatges i posicions racistes i bàrbares. Reproduint el pitjor estil de vida des de la intolerància i la incapacitat de posar – se en la pell dels altres. Inclús dels inadaptats perquè l’estat no ha facilitat el seu aterratge. Al contrari.

L’extrema dreta davant qüestions complexes, dóna solucions simplistes, com analitza al seu text sobre l’extrema dreta Toni Cruanyes, tot i que no compartisc del tot la seua crítica al “multiculturalisme”, perquè em sembla una ridiculització simplificadora. Al meu parer, no hi ha tanta distància entre el multiculturalisme i l’interculturalisme, com exposa Cruanyes, com a solució adient. Com defenva en “On liberty”, John Stuart Mill, la llibertat és també la llibertat de vestir – se cadascú com considere convenient, encara que a la majoria no li agrade; excloure les altres per la seua manera de vestir, retallant els seus drets i la seua llibertat, no és retallar – les la seua dignitat i el seu dret a decidir, des d’una hegemonia social que pot tornar – se totalitària?

Sovint aprofita l’extrema dreta problemes reals de convivència o d’adaptació que s’haurien de resoldre convenientment, per a guanyar notorietat, donar – se a conèixer com a “defensors” dels autòctons, enganyant a tots. És allò que els defensors dels drets humans, de la democràcia real i dels drets dels immigrants a adaptar – se, no hem de fer. Perquè a qüestions complexes, anàlisi complex i solucions adequades, mitjançant el diàleg, el coneixement, la comprensió i el respecte. Sense amenaces I xantatges, ni per una banda ni per l’altra. Perquè si cedim davant la barbàrie, aquesta s’imposa com l’única alternativa, la que destrueix les possibilitats de convivència d’una humanitat digna.

Quan en nom de la llibertat d’expressió anul·lem la llibertat i el dret de ciutadania dels altres i imposem una identitat essencialista, potser ens equivoquen. Quan cedim als xantatges i les amenaces, que soscaven la llibertat, potser també ens equivoquen. Enmig de tal complexitat de la globalització, segurament quan no ens equivoquem és en tractar d’entedre les raons dels altres, en l’esforç del diàleg sincer, en la voluntat d’entendre’s i d’ampliar la nostra mirada per tractar de fer – los lloc els que venen de fora, sense tenir por a perdre el nostre lloc en el món. Sense perdre el nostre lloc en el món.

La recerca d’acords per a l’exercici de la tolerància i del respecte, no s’hauria de veure com una feblesa. És dèbil el qui cerca humiliar els altres, el que busca imposar la seua visió del món, no el que es para a reflexionar i a dialogar amb els altres. El que dialoga i és capaç d’afirmar – se respectant els altres, sense xafar – los ni aplanar – los, és molt més “fort”. L’estat espanyol sempre s’ha mostrat molt dèbil.no ha intentat dialogar no consensuar amb els altres, el de les altres llengües, sempre ha volgut excloure’ns, excloure’ls, exterminar – los. Un molt exemple perquè no ens ha donat eines per al respecte si no per a la imposició totalitària. Nosaltres mai hauríem de fer com ells perquè l’exercici de la llibertat s’aprén exercitant – la. No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí, que deia Mathamma Ghandi.