Els immigrants que arriben al País Valencià, a Catalunya o a les Illes, des d’Andalusia, el nord d’Àfrica, la Xina o la Índia, al meu parer, és importantíssim que s’adapten i aprenguen la llengua pròpia del nostre país.

Des de les administracions se’ls hauria de facilitat als immigrants l’aprenentatge, de llengua, que coneguen les lleis, les maneres de viure dels autòctons i els autòctons, en la mesura del possible, dels que vénen, per tenir més capacitat d’entesa i de convivència mútua junts.

Les administracions no ho haurien d’impedir això, com sembla que sovint ho intenta l’estat espanyol a Catalunya, potser perquè no li agrada que els immigrants que venen de fora aprenguen el català a Catalunya. Perquè prefereixen que se’ls ensenye l’espanyol. No obstant, si no aprenen el català, com van a adaptar – se a la societat catalana, balear o valenciana?

Els mateixos (o similars) que ataquen a Catalunya perquè s’ensenya els immigrants el valencià – català i que voldrien que només aprengueren l’espanyol o que no aprengueren res de res, perquè els farien la vida impossible, són els primers que boten, amb salts de dos metres d’alt, quan es produeix algun ‘conflicte’ entre alguns autòctons i alguns immigrants.

És allò exagerat per Samuel Huntington, d’El xoc de civilitzacions que reprén el seu text de l’assaig “La decadència d’Occident” d’Spengler, el 1918 i junt al llibre de Kukuyama “La fi de la Història” són alguns dels referents “neocons”, com assenyala Toni Cruanyes a l’assaig premi octubre 2012 “Un antídot contra l’extrema dreta”.

Sovint, és la manera que té la dreta i l’extrema dreta d’agredir, estigmatitzar i generalitzar les tensions socials abocant – les sobre “tots” els immigrants per a enviar un missatge ben expeditiu: “O t’integres o te’n vas al teu país”. És la utilització instrumental, sobretot en les crisis, dels immigrants perquè facen la funció de boc expiatori.

Es tracta d’aprofitar – ho tot contra els immigrants, com es fa a les matances del porc a les zones rurals. Responsabilitzant – los de les crisis per ocultar els vertaders culpables que han mercantilitzat l’educació, la sanitat, les caixes d’estalvi, les platges, l’aigua, la llum, la cultura i inclús els fluxos migratoris perquè els que vinguen estiguen folrats d’or, com els jeques, etc.

Amb això no vull justificar ni els retalls a la llibertat d’expressió ni el xantatge ni les amenaces de suïcidi d’un senyor de religió hindú a València que sembla que volia botar – se foc si no apartaven de la falla ceramista Ros uns símbols de la seua religió que, per a ell, eren una injúria inacceptable que es cremaren perquè no entenia el registre lúdic de les falles. I creia, d’acord amb les seues creences, que anaven a cremar el seu déu o deessa real mitjançant una imatge o una estàtua fallera.

Al meu parer, són inacceptables les amenaces i les coaccions, tot i que siga de la pròpia integritat física, per a voler aconseguir trencar unes formes tradicionals de festa que consisteixen en la purificació de lo vell i caduc, de les andròmines velles que els gremis de fuster acumulaven i guardaven tot l’any per cremar – les en la festa del foc, acomiadar – se de l’hivern i donar – li la benvinguda a la primavera, per a burlar – se de tot, inclús de totes les religions, de totes les ideologies, de totes les formes de vida criticables i qüestionables, com explica Vicent Marqués en la novel·la fallera “Nit de foc”.

Si l’haguera d’escriure o reescriure ara, de nou, segur que introduiria en la trama un hindú amenaçant de volar el casal faller si no llevaven les seues deesses. O amenaçant de cremar – se en compte de la falla.

No obstant, em sembla que no es pot ridiculitzar del tot ‘la bona voluntat’, tot i que potser amb alguna ‘petita errada’, de la falla de Tres Forques, d’entrar a dialogar amb els senyors del Temple Hindú, vull entendre – ho com una manera d’aplacar els ànims exaltats, de reduir el fanatisme i la intolerància i d’explicar – los, convenientment, que les falles no es proposen insultar a ningú, tot i que l’alcaldessa de València, també es queixava fa uns anys que s’’acarnissaven’ amb els polítics del seu propi partit.

Afortunadament, l’alcaldessa no va arribar a l’extrem dels senyor hindú que volia calar – se fos després de ruixar – se amb petroli.

Si els senyors de la Índia que venen a viure al País Valencià a Catalunya o a les Illes, aprengueren el valencià – català i conegueren més els costums, les bromes i els sarcasmes dels nostres països, segurament les coses no hagueren arribat a aquest extrem. Perquè sabrien que les falles són una manera de viure, d’expressar amb humor i bon rotllo, que tot es destrueix i es regenera. Tot mor. I això, aquesta essència, forma part també del “coneixement” de totes les religions, com explica Raimon Panikar, que era cristià i hindú a la vegada.

Com Mathama Ghandi, o Vandana Shiva una intel·lectual hindú que és una ecologista radical defensora de l’agricultura ecològica, de la defensa dels boscos a la Índia i a tot el món. A totes les religions del món, inclosa la hindú i la musulmana, no està permés matar a ningú ni suïcidar – se perquè Déu els exigeix mantenir el lligam amb la vida. Probablement és una lectura rigorista i esbiaixada, com comenta Martha Nussbaum al seu darrer assaig sobre la nova intransigència religiosa, del fanatisme al segle XXI, on el que cal és mantenir obert el respecte, la curiositat i la bona convivència, amb una intenció adequada per les dues bandes, sense que s’impose la censura, la llibertat d’expressió, el tabú ni cap coacció inacceptable en una societat laica, pluralista i democràtica.

I tanmateix, recordem que els qui censuren la TV3 al País Valencià, retallen la llibertat d’expressió en la nostra llengua a tots els àmbits i neguen la “integració” dels autòctons a la seua pròpia terra i l’adaptació dels immigrants al nostre país no són els hindús, són els del PP i els qui apliquen polítiques d’extrema dreta, siguen del PP, del PSOE o IU.