El govern va dedicar 172 milions a la
>RMI fa dos anys,
i 130 l’any passat

A l’agost del 2011, es van endurir els criteris per accedir – hi i, en un polèmic procés, es va fer una revisió dels expedients vigents en aquell moment i més de 4.500 persones van deixar de cobrar – la.

Aquest canvi de criteris i la reducció de la partida pressupostària fa que s’hagi passat de 59.061 beneficiaris de la RMI fa dos anys, a 56.286 l’any passat. Aquestes són la suma del titular de la prestació més les persones que té al seu càrrec, que acostumen a ser els fills menors d’edat. Pel que fa a l’origen dels perceptors, fa dos anys n’hi havia més de 9.300 que eren nascuts a fora de l’Estat. El col·lectiu més nombrós era el marroquí (5.868), seguit del romanès (341) i del gambià (194). L’any passat, la xifra d’estrangers va augmentar una mica i va arribar gairebé als 9.600. El primer col·lectiu seguia sent el marroquí (5.927); el segon, el romanès (322), i el tercer, l’equatorià (281).

El pagament de la renda mínima va significar per a la Generalitat una despesa de 172,8 milions d’euros l’any 2011, mentre que el 2012 es va reduir a uns 130 milions. La retallada és evident i ha comportat que hi hagués persones que malgrat complir tots els requisits i, per tant, tenir – hi dret han hagut d’esperar fins a divuit mesos entre el moment de sol·licitar – la i el de cobrar – la. “Fins fa poc la mitjana d’una tramitació estava entre 11 i 13 mesos. Ara sembla que el procés s’ha agilitzat més i la majoria de casos es resolen en mig any”, explica la coordinadora de la comissió de Serveis Socials Bàsics del Col·legi de Treball Social de Barcelona, Mercè Ginesta. Adverteix que aquest temps d’espera és molt dur perquè un requisit per cobrar la renda mínima és haver estat un any gairebé sense ingressos i són persones, per tant, ja molt vulnerables.

Ginesta subratlla que, a més dels retards en la resposta a cada sol·licitud, els professionals estan “indefensos” perquè hi ha confusió en els criteris que es van aprovar a l’estiu del 2011 i hi ha elements que per la situació de col·lapse no s’apliquen, com ara que la falta de resposta al cap de quatre mesos, o sigui el silenci administratiu, s’hagi d’interpretar com una denegació. Això vol dir que es deixa passar més temps abans de presentar recursos.

Els professionals dels serveis socials, a més, ja es troben amb quadres depressius importants i altres problemes de salut entre les persones sense feina i sense recursos. “Es fa el que es pot –diu Ginesta–. Els ajuntaments que poden augmenten els ajuts d’urgència social, per a aliments i per a l’habitatge, però la situació és insostenible a llarg termini.” La representant del Col·legi de Treball Social és contundent: “Havíem aconseguit construir un sistema de protecció molt bàsic que permetia cobrir les necessitats mínimes i ara ens l’estem carregant.”

El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, va anunciar a mitjan febrer que el govern està treballant en una nova llei de la renda mínima amb el propòsit d’adaptar la prestació a l’actual entorn socioeconòmic del país. “Ha quedat desfasada i no respon a les necessitats actuals”, va indicar el conseller precisament en unes jornades sobre El risc de pobresa relacionat amb el mercat laboral. Que les restriccions pressupostàries no afectin la prestació i alhora millorar la inserció laboral dels beneficiaris són eixos en els quals es vol basar la reforma.