Entre els seus murs castigats per l’abandonament i la llorderia, s’hi amaga una ciutat ignota. Al número 127 del carrer de Puigcerdà, i com a testimoni mut del passat industrial del Poblenou, s’hi alça una colossal fàbrica en desús que, a dia d’avui, s’ha convertit en un dels assentaments d’immigrants més grans de Barcelona. Un espai isolat, colpidor, on la subsistència és la gran lluita diària.

No hi ha ni censos ni recomptes concloents de quanta gent hi viu o, senzillament, hi transita. Segons la Creu Roja, unes cent vint persones. Per les entitats que treballen sobre el terreny, però, en són més. Quants? “A l’estiu poden arribar a ser 300”, explica Carlota Falgueras, membre de l’Assemblea de Suport contra els Desallotjaments del Poblenou. La majoria són subsaharians, però també hi ha llatins i romanesos. Per tots ells, l’assentament és l’epicentre on poden desenvolupar una activitat, absolutament a precari, per mirar de tirar endavant. De totes les possibles i imaginables, la recollida de ferralla és la més estesa. Xafardejant per les entranyes de la nau, el més freqüent és topar amb muntanyes de ferro vell que esperen a ser recollides per les empreses recuperadores que, periòdicament, fan cap a la fàbrica. Puigcerdà 127 és una indret clau en la ruta de la ferralla a Barcelona. També hi ha immigrants, però, que aprofiten l’espai per fer-hi reparacions de vehicles o electrodomèstics de primera necessitat. “Aquí tots fem el que podem”, resumeix un dels inquilins. En el seu cas, esbudellar un cotxe per, assegura, arreglar-ne la direcció. El preu? Negociable…

Sota l’amenaça latent del desallotjament, aquesta fàbrica també batalla per aconseguir que el seu dia a dia es pugui desenvolupar amb una mínima dignitat. La justa i exigible. Per aquest motiu, l’Assemblea de Suport contra els Desallotjaments ahir hi va organitzar una festa per reclamar que l’Ajuntament de Barcelona autoritzi connectar-hi l’aigua corrent. La resposta, per ara, és “no”. Els que hi viuen, i hi treballen, hauran de continuar, per tant, utilitzant les fonts del voltant. Més enllà, però, d’aquesta reivindicació puntual, que va tenir el suport de regidors d’ICV-EUiA, l’acte va tenir el valor de fer visible, ni que sigui per un dia, la realitat quotidiana –dura– que es respira en aquest espai recol·lecte del Poblenou.

Sense perdre de vista els carretons amb què recullen la ferralla, molts dels presents són esquius a l’hora de parlar. Desconfien. “Els últims desallotjaments i detencions que hi ha hagut en altres assentaments de la zona han provocat que hi hagi més tensió”, justifica Manel Andreu, de l’Associació de Veïns del Poblenou. Unes paraules que denoten que, ara mateix, les relacions entre aquests col·lectius i l’Ajuntament de Barcelona passen per un període de tibantor. “No han començat bé a l’hora d’aplicar el pla per afrontar la situació dels assentaments. D’ells depèn ara canviar-ho”,
conclou Andreu. El temps ho dirà.