“#unbonjueu és un jueu mort.” “#silamevafillaportaunnegre li hauré de recordar que aquí no som al zoo ni a la jungla.” “#sielmeufillésgai li trencaré la cara cada dia fins que es torni heterosexual.” Aquesta és una breu selecció de piulades que usuaris francesos de Twitter han publicat a la plataforma de microblocs en els darrers mesos. Les tres etiquetes, adreçades a jueus, negres i homosexuals, van fer fortuna en diferents dies dels últimes mesos, enfilant – se entre les més utilitzades del dia i convertint – se en temes del moment. Aquesta contesa de mofes xenòfobes i homòfobes no és una particularitat francesa, però l’Estat francès sí que és un dels primers en què el govern ha intervingut per aturar la impunitat que regna en aquesta xarxa social.

Internet, ja se sap, és un exercici de barra lliure. Difícilment els usuaris que publiquen a Twitter els seus postulats racistes, que conviden a l’antisemitisme o es vanten de la seva homofòbia, s’alçarien al mig de la via pública a cridar el que teclegen. Escudats en la pantalla i en una presumpta llibertat d’expressió que empara il·lustrar l’etiqueta #unbonjueu amb una fotografia d’un presoner d’un camp de concentració nazi, un nombre minoritari però cridaner d’usuaris se suma regularment a aquests festivals de violència verbal que de tant en tant floreixen a la xarxa i que tant incomoden les minories afectades.

Com frenar – ho? A l’Estat francès, país amb rigorosos límits a la llibertat d’expressió, la publicació de missatges racistes i homòfobs està prohibida per llei. Com va esmerçar – se a recordar a Twitter la portaveu del govern, Najat Vallaud Belkacem, els propòsits homòfobs estan “en contradicció absoluta amb els valors de la nostra República. [Són] inacceptables i castigats per la llei francesa”. Això mateix va explicar a finals de desembre a Le Monde en una carta oberta amb més paraules i solemnitat de la que atorga la xarxa de l’ocellet. El problema per a Belkacem i la resta del govern és que la legislació, per voluntariosa que sigui, no contempla les dificultats pràctiques de que cent, mil o deu mil persones se sumin a una onada de clams racistes i homòfobs.

Amb aquestes coordenades sobre la taula, l’executiu francès ha estat el primer a Europa a reclamar la col·laboració de l’empresa Twitter per frenar els més primitius dels seus usuaris. La que els va ensenyar el camí va ser la Unió dels Estudiants Jueus de França, que a finals d’octubre va demanar a la companyia nord – americana (i va aconseguir) que retirés algunes de les piulades més ofensives que albergava sota l’etiqueta #unbonjueu. Durant aquell episodi, prop de seixanta comptes van ser cancel·lats. Malgrat l’avís de censura als usuaris amb comportaments discriminatoris, a finals d’any una nova onada de piulades incendiàries van adreçar – se als homosexuals, coincidint amb l’inici del procés legislatiu pel matrimoni gai.