A més de la intolerància del parlament espanyol que obliga, forçosament, a parlar en castellà i prohibeix expressar – se a les altres llengües distintes diferents a l’espanyola, i l’exclamació de Rubalcaba “Maldita sea, por què no lo arreglamos entonces…!, —referit als desnonaments—, i la sordesa de Rajoy davant les demandes de diàleg per banda de Catalunya o Euskal Herria, com el seu tabú per a no esmentar a Bárcenas, Urdangarin i a tots els tripijocs bruts que es porten entre mans, el que més em va sorprendre al darrer debat sobre l’estat de l’estat —(que ells li diuen “nació”)— és lo del “turisme mèdic”.

Els del PP han deixat els immigrants —que ells anomenen “il·legals”—, fora del sistema de salut, tant pel que fa a les institucions dependents de l’estat central com en el de les comunitats autònomes. Des d’alguns partits “nacionalistes” li retragueren al govern de Rajoy que potser ha envaït competències —en aquest afer i d’altres— que no li pertoquen i hauria de deixar en mans dels governs autonòmics, li ho digueren els del PNB, també, si no recorde mal els d’Amaiur, CiU, els d’IpC – V, IU, BNG, tot i que després alguns com els de CiU, en boca de Duran es penedia i feia marxa enrere. Sobretot quan Rajoy acusava d’haver – se realitzat en els darrers anys “turisme mèdic”, llençat com si fos un crim abominable, quasi un atemptat terrorista, amb extrapolacions catastrofistes com que no poden atendre ni acceptar que vinguen a guarir – se tots els habitants del món.

Duran i Lleida, servilment, deia que ell també estava en contra del turisme mèdic. ‘Coincidint’ del tot amb les polítiques del PP vulneradores de drets i llibertats, en aquest cas, dels immigrants més desemparats.

Aquests atacs contra el “turisme mèdic” em van culpabilitzar molt. Fa uns anys, jo vaig col·laborar amb l’horror del “turisme mèdic”, en sóc còmplice, em cal confessar – ho i si és just i necessari tornar els diners del cost que vaig ocasionar de manera inconscient i segurament del tot criminal. Sent que és per això que no hi ha diners a les arques publiques. No perquè se’ls hagen endut a Suïssa i a d’altres paradisos fiscals els mangants de torn de la Casa Real, del PP, etc. sinò pels excessos de solidaritat humana, en uns atacs de compassió perfectament prescindibles i, sens dubte, abominables i rebutjables.

Fa uns anys, —una amiga nord – americana – francesa que vivia a València i era professora d’anglés—, se’n va anar al Senegal, es va enamorar d’un jove senegalés i es va casar i va tindre una filla, Aïssa. Aquesta amiga em va telefonar des del Senegal i em va demanar si podia vindre a viure a casa a València uns dos o tres mesos perquè volia posar – li les vacunes corresponents a la seua filla. A Àfrica no en tenen, i li vaig dir que sí, ‘evidentment’. Va venir, la vaig ajudar a treure’s la cartilla de la seguretat social, prèvia domiciliació a ma casa i li va poder posar les vacunes a la seua filla. Mentrestant —en la seua estada a València—, coses que passen, es va tornar a quedar embarassada i va restar un any més a casa amb el seu marit i la seua primera filla. Lògicament, com que el primer part a Àfrica havia sigut molt dur, va preferir restar ací i va tindre una segona filla a un Hospital de València i li va posar les vacunes a la seua segona filla, Sadir. I després se’n va tornar al Senegal. Per tenir la doble nacionalitat, —estadounidenca i francesa—, la segona nacionalitat li va vindre molt bé per ser membre d’un país de la UE i, per tant, era beneficiaria de l’ajuda que li corresponia inclús aplicant les lleis més severes, injustes, cruels i inhumanes. Com les que aplica ara el PP. Però, imaginen vostés que aquesta amiga meua, no haguera sigut de nacionalitat francesa o d’un altre país de la UE, ¿haguera d’haver parit enmig del carrer, haguera hagut de deixar a les seues filles sense vacunar? La salut, qualsevol estudiós de medicina competent, com Josep Lluís Barona, sap perfectament que el resultat de la salut no és només una qüestió individual sinó social, preventiva, estructural i contextual.

Sense l’atenció sanitària del immigrants, —considerats per la dreta i pels neoliberals d’esquerres d’”il·legals”— el risc de brots de malalties perilloses per a la població augmenta exponencialment al nombre de gent desatesa. Per això, tot i que no siga per una qüestió de drets humans, de decència i de dignitat, hauria d’atendre’s els immigrants per una qüestió de seguretat sanitària, perquè no apareguen brots de malalties de manera sorprenent incubats per la desídia, la desatenció sanitària i l’exclusió dels immigrants.

Des dels grups humanitaris i defensors dels drets humans i dels immigrants, —estiguen regularitats o no—, es proclama allò de “cap persona és il·legal”, referint – se als immigrants. Jo crec que s’’equivoquen’. No en defensar els immigrants i dir que no ho són d’il·legals, sinó per dir que cap persona és il·legal. Jo crec que aquells que acusen —amb arguments tramposos, populistes, racistes, falsos, xenòfobs i demagògics— que els immigrants abusen de la sanitat, que fan turisme mèdic, que volen vindre d’arreu del món a abusar del sistema sanitari de l’estat espanyol, i emparen a Bárcenas, justifiquen que s’haja emportat —que sapiguem— més de 22 milions d’euros a Suïssa, que qüestionen la imputació d’Urdangarin (Rita Barberà o Francisco Camps…), de la infanta Cristina i la possible implicació de la monarquia espanyola en afers bruts de tràfic d’influències i apropiació indeguda, haurien de ser declarats il·legals. Com els traficants d’armes, segons totes les informacions el ministre de defensa, o els que han obtingut sobresous amb sobres del PP que no han hagut de declarar a hisenda, els presidents de la Generalitat Valenciana o alcaldes de València que potser s’han reunit a la Zarzuela per malversar diners públics, més de 4 milions d’euros, etc.

Tots aquests haurien de ser declarat il·legals, jutjar – los, condemnar – los i que tornen els diners que han robat a mans plenes perquè ens cal per mantenir la sanitat, l’educació i els serveis socials públics i gratuïts.

Al meu parer, són uns perfectes miserables els que acusen les prestacions mèdiques als immigrants de “turisme mèdic”, com si fos un crim. Són els ‘patriotes’ que s’emporten els diners fora, que fan lleis d’amnistia fiscal per als defraudadors, que reben diners foscos d’amagat, etc. i a sobre tenen la barra d’acusar els immigrants pobres —necessitats d’atenció— de “turisme mèdic” dit de manera criminalitzadora i abominable. Com si s’estigueren xuclant el món d’un glop. Com els patriotes espanyols fan. Tenen més barra que esquena.

Per què no imputen a Francisco Camps i a Rita Barberá en el cas Urdangarin per haver fet servir diners públics, molts milions d’euros, amb clàusules de confidencialitat i sense concurs públic per donar – li cabassades de diners al gendre del monarca espanyol? Per què no impugnen uns acords de Valencia Summit i l’America’s Cup en què tot és una estafa monumental amb falsedats documentals, enganys i malbaratament del fons públics? Davant el jutge, què van a dir? Per suposat, negar – ho tot i exculpar el seu sogre. Però, qui s’ho creu això? Com es pot fiar algú de l’avarícia insaciable i de la paraula d’Urdangarin i sembla que també —tots els indicis ho apunten— de la Casa Real en ple? Com és possible que la llei de ‘transparència’ no afecte l’opacitat obsoleta de la monarquia? Com és possible que encara hi haja monàrquics i qui es crega la paraula dels corruptes del PP?

Les coses són com són i no com els agradaria a alguns… repeteix l’alcaldessa de València que hauria de ser imputada i jutjada, almenys, per les seues complicitats amb la corrupció de Gürtel i d’Urdangarin.