Quan les referències a la classe mitjana i al salari mínim ocupen tant d’espai com les mencions a la guerra de l’Afganistan, és perquè els EUA es troben en transició. L’Afganistan i l’Iraq han deixat de ser el centre d’atenció d’una administració que brega per trobar recursos a destinar a la classe mitjana, un sector de la població que, lentament, recupera l’estabilitat després de la crisi, però que veu amb preocupació els constants estira-i-arronses entre demòcrates i republicans.

En el primer discurs de l’estat de la Unió de la seva segona legislatura, Barack Obama va apressar els republicans, que controlen la Cambra de Representants, a augmentar el salari mínim interprofessional dels 5,3 euros per hora als 6,7. Un petit pas, afirma Obama, que marca la diferència entre el lloguer o el desnonament, entre tirar endavant o patir per arribar a final de mes.

L’augment del salari mínim constava (de manera ambigua) entre les propostes del candidat republicà a les presidencials, Mitt Romney, però la iniciativa no és del grat de la majoria republicana. John Boehner, president de la Cambra de Representants, considera que la proposta incrementa el preu de l’ocupació i que, per tant, aquesta disminueix, i Paul Ryan, president del comitè de pressupostos del Congrés, afirma que és inflacionària.

“Si treballes a jornada completa no hauries de viure en la pobresa”, va reiterar ahir el president des d’Asheville, Carolina del Nord. El pla d’Obama a favor de la classe mitjana, però, va més enllà. El president està disposat a tornar a fer dels Estats Units un pol d’atracció per als negocis forans, millorar l’educació des de nivells preescolars i reduir el feixuc dèficit per evitar que es converteixi en una càrrega per a les generacions futures. Tot plegat forma part del compromís d’Obama en la lluita contra les desigualtats: entre la classe mitjana i l’1% més ric, però també entre homes i dones, entre heterosexuals i homosexuals, entre ciutadans i immigrants.

El mateix dia que el Senat va aprovar la llei contra la violència de gènere (escrita originalment vint anys enrere), el president insistia que “les dones han de guanyar un salari equivalent als seus esforços”. Les dones nord-americanes guanyen de mitjana 77 cèntims per cada dòlar que obté un home per fer la mateixa feina, però la llei que cerca la igualtat salarial ha estat rebutjada dues vegades al Congrés.

Control d’armes

Però hi ha lleis que ni tan sols han estat votades. Les propostes de l’administració destinades a reforçar el control d’armes, gestionades pel vicepresident nord-americà, Joe Biden, a petició d’Obama, han estat rebudes amb indiferència al Congrés. El president reitera la urgència de votar (a favor o en contra, però com a mínim votar) lleis que debaten l’accés a les armes d’assalt. “Fem-ho per Newtown, per Aurora, per Tucson, per Oak Creek”, va concloure Obama.