Obertura de fronteres

Quan vaig sortir de Cuba

Cues per abandonar el país el dia que entra en vigor l'esperada reforma migratòria aprovada pel règim castrista El govern elimina el permís de sortida i dobla el temps d'estada a fora, però els passaports s'encareixen

Avui, , 15-01-2013

Per als cubans, ahir no era el dia de centrar-se en les estretors econòmiques que els collen des de fa anys. Tampoc tocava parlar sobre la mala salut de Fidel, ni la del seu afillat, el president veneçolà, Hugo Chávez. Ahir, entrava en vigor, envoltada d’expectació, la reforma migratòria anunciada l’octubre passat pel govern.

Les llargues cues no es van fer esperar ahir a l’Havana. Rubén Osorio, de 45 anys i propietari d’una cafeteria a l’Havana vol emigrar a Veneçuela o a Angola perquè a qualsevol dels dos països espera guanyar “en un mes” el sou que a Cuba li costa més d’un any. En canvi, per Amaryllis Céspedes, de 22 anys, l’objectiu no són els diners, sinó anar a veure la família a la República Dominicana i conèixer el seu germà, de 14 mesos.

Entesa com una de les grans mesures socials del règim de Raúl Castro, la nova llei implica una reducció significativa dels tràmits per entrar i sortir del país. Amb tot, els cubans recelen sobre com es portarà a la pràctica aquesta norma.

El gran titular de l’obertura de fronteres rau en l’eliminació de la targeta blanca, un permís de sortida fins ahir necessari, que el règim va imposar l’any 1961 per evitar un èxode massiu de població després de la revolució del 1959 que va portar Fidel al poder.

Per anar-se’n de Cuba, ara només cal tenir el passaport actualitzat i un visat del país de destinació, si aquest els ho demana. El govern també disposa allargar d’11 a 24 mesos la possibilitat de ser fora de l’illa i que els cubans que viuen fora puguin tornar a Cuba per un període de fins a noranta dies, quan fins ara eren trenta. El govern amplia, a més, les possibles causes de repatriació, per exemple en el cas d’aquells que van sortir del país per raons humanitàries.

Requisits i filtres

De tota manera, per tenir un passaport, hi ha una sèrie de requisits com ara no estar pendent de processos penals ni de complir condemna, excepte en casos en què el tribunal ho permeti de manera explícita. Tampoc tindran dret al passaport aquells cubans pendents de fer el servei militar. I, sobretot, el govern podrà denegar-ne l’expedició per raons “d’interès públic” o de “defensa i seguretat nacional”, un fet que algú veu com un nou filtre al qual es poden acollir les autoritats.

La nova disposició recull que els directius, els professionals sanitaris, els atletes i els investigadors que siguin “vitals” necessitaran una autorització específica. Amb aquesta mesura, el govern cubà pretén defensar-se del “robatori de cervells”, una de les seves preocupacions.

En línies generals, la reforma abarateix els tràmits per viatjar a l’exterior, però encareix l’impost per obtenir el passaport, que gairebé es dobla. Tot i això, la flexibilització migratòria és una de les reformés més esperades de les efectuades per Raúl Castro, que ja ha suprimit algunes de les limitacions imposades pel seu germà Fidel com ara la compravenda de vehicles i de cases entre particulars.

Texto en la fuente original
(Puede haber caducado)