L’Estat espanyol se situa líder entre els països europeus amb més risc per als menors d’edat, amb una taxa de pobresa infantil d’un 45%. Segons indica un estudi elaborat per l’Observatori Social d’Espanya (OSE) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i impulsat per l’Obra Social La Caixa, durant els primers anys de la crisi no es van modificar les prestacions adreçades a la família i a la infància. Aquest fet, junt amb les posteriors retallades, ha provocat que aquestes ajudes no hagin aturat la pobresa infantil. “L’Estat espanyol té la taxa de pobresa infantil severa més alta d’Europa per les polítiques socials implantades”, va afirmar ahir el sociòleg Sebastià Sarasa en l’acte de presentació de l’informe, que precisament coincidia amb el Dia Mundial de la Infància.

A més, l’estudi, en què es tracta de l’impacte de la crisi en les famílies i en la infància, mostra la ineficàcia de les transferències públiques per reduir la pobresa infantil a l’Estat espanyol, ja que el 2009 l’eficàcia se situava en un 32,93%, i en canvi, a Irlanda, on l’impacte de la crisi amb relació a l’atur ha estat comparable amb el del conjunt espanyol, el mateix any presentava una eficàcia d’un 93,36%. L’informe, que es basa en l’anàlisis de les dades socioeconòmiques de quinze països de la Unió Europea, entre el 2006 i el 2009, i en les més de dues-centes entrevistes realitzades a entitats del tercer sector, entre el 2009 i el 2011, també atribueix l’augment de la pobresa a altres causes, com ara el mercat laboral i la recessió. Així doncs, moltes dones s’han vist obligades a buscar una feina, la qual cosa les ha convertit en una peça clau per evitar que la família caigui en la pobresa. “Els matrimonis en què l’home treballa i la dona està inactiva s’han reduït un 6%; en canvi, han augmentat en un 3,5% els matrimonis en què les dones treballen i els homes estan a l’atur.”

Els grups més afectats per la pobresa són les famílies immigrants amb fills i les monoparentals. En vista de la situació, els autors van demanar que es reorienti l’estat del benestar.