Com una batalla que mai no es tanca, el top manta és un fenomen que castiga cíclicament ajuntaments i comerciants, però amb una dimensió global que el fa inabastable des de l’àmbit local. «He passat hores parlant amb alguns dels venedors, i sempre em diuen el mateix: teniu la batalla perduda. I potser tenen raó.» Així parla Francisco Clavero, regidor de Seguretat de Calafell, un dels municipis catalans més afectats pel fenomen del top manta. La comarca del Baix Penedès ha estat tradicionalment l’epicentre en relació a aquesta problemàtica, i la que ha passat també pels experiments més polèmics, amb les famoses zones de tolerància del 2010 que pocs volen recordar.

Però va ser també l’escenari del naixement, el mateix any, de les patrulles conjuntes entre Mossos d’Esquadra i policies locals, l’eina per excel·lència del dispositiu contra el top manta dels darrers estius a Catalunya. «És un fenomen que es desplaça i que viu a base d’adaptar-se a les circumstàncies i a l’actuació policial», explica Octavi Jesús Ruano, inspector en cap de l’àrea bàsica policial del Baix Penedès dels Mossos. Els venedors passen ràpidament d’amagar el material en un pis, a enterrar-lo sota la sorra o en un jardí; de col·locar-se en grups a moure’s individualment. De viatjar en tren, a fer-ho a peu. I marxen a la recerca de mercats propers quan en un lloc se’ls controla massa.

Aquest estiu a la Costa Daurada els responsables policials coincideixen que el nombre de manters s’ha reduït de forma considerable, tot i que molts d’ells ho han fet a costa de desplaçar-se una mica més al nord, a les costes del Garraf, o fins i tot cap a localitats costaneres de les Terres de l’Ebre. «A Coma-ruga hem passat de tenir 300 venedors en un dia a una trentena», reconeix Ruano. A Girona continua l’embat a les zones turístiques de costa, i a Barcelona molts han canviat la manta per la bossa de begudes, adoptant la nova etiqueta de llauners. També s’han incrementat les operacions policials: abans del juny al Baix Penedès s’havien fet gairebé el doble de diligències per delictes contra la propietat intel·lectual o industrial que les que s’havien fet l’any passat de gener a setembre, incloent-hi l’estiu.

Compra a crèdit

Són xifres positives, però que no poden ser el camí cap a la solució definitiva del top manta. «Curiosament, com més material confisquem, més beneficis tindran els que estan darrere de la seva importació», reconeix l’inspector en cap. «Aquest és un tema que va molt més enllà, estem parlant de polítiques d’immigració, judicials…», diu Dani Milan, regidor de Governació de Cambrils, una altra de les localitats tarragonines clàssiques en el circuit dels manters.

Tot i el descens, la pressió social i mediàtica es manté i fins i tot s’incrementa. Potser influència de la crisi econòmica, que empeny molts comerciants a veure amb encara més indignació la competència il·legal. A Calafell, per exemple, els comerciants van optar el mes passat per estendre ells les seves mantes al passeig, com una fórmula per cridar l’atenció de l’Ajuntament. Tampoc no ha ajudat el ressò que han tingut enfrontaments violents (amb ferits i detinguts) entre venedors i policia, primer entre Salou i Cambrils, i a principis d’agost en ple passeig de Calafell.

Tot i que els cossos policials sostenen que aquests xocs violents s’han produït sempre, també hi contribueix la desesperació que molts actors noten en increment entre aquesta comunitat. L’advocat tarragoní Pere Sutil, que aquest estiu va intentar col·laborar en la constitució d’una associació que aplegués la comunitat senegalesa dedicada a la venda ambulant (iniciativa que finalment va quedar frustrada), destaca que es tracta de persones que s’han quedat atrapades, «sense diners ni per tornar al seu país, que és el que la majoria voldria». La pressió s’incrementa encara més pel fet que els venedors ara adquireixen els productes als seus proveïdors a crèdit, per tant cada confiscació policial els situa encara més al límit.

«Pel que veiem en la nostra experiència, és un tema de subsistència. Per poc que hi guanyin, aquests diners sempre són molts en mans de la seva família al seu país», comenta el cap de la policia local de Calafell, José Antonio Lorenzo. De fet, des dels Mossos no es parla de màfies, sinó d’una mena d’organització solidària, tot i que és cert que el repartiment dels beneficis es fa en forma de piràmide invertida, beneficiant sobretot els que proporcionen el material. Sobre xifres concretes, però, hi ha més ball: l’advocat Pere Sutil diu que un venedor guanya uns 25 o 30 euros al dia. Per a la Confederació Catalana del Comerç (CCC), els 2.500 venedors il·legals que calcula que existeixen al país mouen uns 100 milions d’euros.

De mans lligades

La lluita policial incideix aquestes darreres temporades a desincentivar la instal·lació de venedors, amb controls als accessos o els mateixos passejos. Però aquesta actuació, que no deixa de ser reactiva, acostuma a quedar esvaïda per una manca d’eines judicials. «És molt complicat l’accés als domicilis on sospitem que s’emmagatzema el material, ja que molt sovint els jutges no donen el permís, o fins i tot hi ha diferents opinions segons els jutjats», detalla l’inspector en cap dels Mossos. La majoria de detinguts, generalment per atemptat a l’autoritat, acaben absolts. I els imputats per falsificació de material, alliberats pel fet que les marques no es personen als processos judicials per temes de top manta.

Davant d’això, alguns ajuntaments opten per posar la pressió sobre el comprador. Al Vendrell el passeig marítim està estampat de la crida Stop Top Manta, i a pràcticament tota la costa catalana s’han repartit els fullets informatius de la campanya Estirem la Manta de la CCC. La legislació catalana obre una altra porta a la qual ja s’han abocat municipis com Cambrils o Calafell, que és la possibilitat de multar els compradors de top manta. Nous intents per intentar abastar un fenomen esmunyedís que, segurament, necessitarà molt més que multes per tancar-se.